Les ciutats han de reinventar-se per a fer front al canvi climàtic

El nou escenari de molta calor i poca pluja s'intensificarà en els pròxims anys. Les ciutats no escapen de l’acumulació de calor, que fa que la temperatura s'incremente encara més. Este fet ha posat en marxa els governs d'Europa per tal de repensar i redissenyar els espais on vivim per a fer-los més habitables i que no es perda la interacció entre el veïnat. 

Amb l'empremta del canvi climàtic, que implica cada volta temperatures més altes i cada any menys precipitacions, els experts en urbanisme ja treballen per a redissenyar les grans ciutats, llevant tot el protagonisme a les illes de calor i donant més presència als refugis climàtics. I ho fan amb fixació especial pel model de ciutat mediterrània.

José Galán, professor d'Urbanisme de la UPV, afirma que s’ha de compatibilitzar la ciutat compacta amb els espais climàtics, i destaca el cas concret del Mediterrani, amb ciutats com la de València: “Pel nostre clima i la nostra cultura i la presència de l’aigua, es tracta d’una ciutat compacta i funcional on pots dur a terme moltes activitats prop de la teua vivenda”, i recalca que és un model que “s’està posant en valor novament i que molts països miren com un referent”. 

Ara els experts miren a les ciutats antigues, romanes i àrabs, com el model que s'ha de seguir, adaptant-les al segle XXI. S’ha de repensar l’orientació dels carrers i buscar zones arbrades. Com indica Galán, en estes ciutats “trobaves fàcilment una ombra, hi havia la presència d’edificis més ben preparats per a la calor”, i remarca que “si pensem en els pobles clàssics, l’orientació i amplària dels carrers, la presència de pòrtics, el color de les façanes i la grossària dels murs, estaven perfectament adaptats a les condicions del Mediterrani”.

El gran repte contra la calor: zones verdes en ciutats densificades

Europa ja ha posat la primera pedra de les ciutats preparades contra el canvi climàtic amb la millora de la qualitat energètica. El nou urbanisme climàtic abraça l’arbre i paviments més permeables. “S’han de posar més arbres i més paviments permeables per a tractar que la ciutat allibere i retinga menys calor. És el gran repte i la gran qualitat al Mediterrani, com integrar de forma intel·ligent les zones verdes amb els teixits urbans densificats”, conclou Galán. En resum, el camí per a adaptar-se implica tornar a les ciutats més naturals. S'ha d'observar i escoltar la natura i aprendre d'ella, perquè ens queda més d'una calorada.