Cada valencià juga 23 euros de mitjana en la loteria de Reis

Cada valencià gastarà de mitjana 22,95 euros en el sorteig extraordinari de Reis que tindrà lloc aquest divendres, 6 de gener. Des que se celebra, ha portat la sort fins a 38 vegades en diferents municipis de la Comunitat Valenciana. Segons les dades de consignació de loteria facilitades per Apostes i Loteries de l'Estat, i a falta que tanque definitivament el període de venda, el territori valencià és el que més consignació té per al sorteig, un total de 116 milions d'euros. També és l'autonomia amb més dècims emesos, 580.344.

No obstant això, si s'atén a la despesa mitjana per habitant en aquesta rifa, els valencians i les valencianes se situen en tercer lloc del rànquing autonòmic, per darrere d'Astúries (26,68 euros) i de Castella i Lleó (26,52 euros), i sis punts per damunt de la mitjana d'Espanya (16,71 euros).

Per províncies, a la de València es juguen de mitjana 25,38 euros per habitant i hi ha a la venda 328.633 dècims; a la d'Alacant són 21,11 euros i 198.580 bitllets consignats; mentre que a la de Castelló es juguen 18,10 euros i es poden adquirir 53.151 dècims. En el sorteig de 2022, les vendes valencianes de loteria de Reis ascendiren finalment a 104,7 milions d'euros (un 5,17% més que en 2021). Amb aquestes xifres, la despesa mitjana per habitant va ser de 20,71 euros, amb un total de 523.738 bitllets venuts.

El mapa de la sort valencià

El primer premi del sorteig extraordinari de Reis, el segon més important de la Loteria Nacional, ha caigut en trenta-huit ocasions a la Comunitat Valenciana: vint-i-nou a la província de València, sis a la província d'Alacant i tres a la de Castelló.

La capital, València, ha sigut especialment beneïda amb la sort principal del sorteig, dotat amb dos milions d'euros per sèrie i 200.000 per dècim. Fins a quinze vegades ha anat a parar ací: en 1917, 1922, 1923, 1938, 1940, 1945, 1953, 1954, 1962, 1963, 1972, 1973, 1982, 1995 i 2021. Dotze poblacions valencianes més han arrapat diners del primer premi: Alaquàs (2021), Quart de Poblet (1998), Gandia (2000), l'Eliana (2021), la Pobla de Farnals (2021), Manises (2020 i 2021), Massamagrell (1974), Picanya (2021), Simat de la Valldigna (2020), Sueca (1956), Torrent (2017 i 2021) i Xàtiva (2021).

Aquest primer premi ha arribat en sis ocasions a les comarques del sud: dos a Alacant (en 1998 i 2013) i una a Benidorm (1982), a Crevillent (1998), a Bigastre (1998) i a la pedania oriolana de Torremendo (2016), respectivament. A les comarques del nord ha tocat tres vegades: dues a Castelló de la Plana (2008 i 2016) i una a la Vall d'Uixó (2016).