Una família afganesa a València: “Per què ha de ser el nostre país el que sempre pateix?”

Són les huit i mitja del matí i la família afganesa Ahmad Ataie reb un equip d’À Punt Notícies amb un te. Estan presents el pare, Mohammad, i els seus tres fills. La dona no vol eixir, ja que la por hui és més forta que mai. 

Aquesta família van arribar a València el 2016. Mohammad estava amenaçat i no tenia una altra opció que fugir. Quan van eixir de l’Afganistan, es van dirigir a l’Iran. Després, caminant, van arribar a Turquia, on finalment van pujar a un vaixell de la màfia, que fins i tot es va trencar. 

Mohammad i els seus fills passen els darrers dies apegats a la televisió. És l'única forma de rebre notícies dels familiars que encara són a l'Afganistan. Fa 15 dies que no han parlat amb ells.

Sobre les imatges de l’aeroport, que han pegat la volta al món, Mohammad assegura: “En lloc de persones, semblen animals. Ni els animals volen fer això”. 

“Per què hem de ser nosaltres els que patim?”, es qüestiona Monir Ahmad, un dels fills. Preguntes que Mohammad no sap com respondre

Però la vida continua. Mohammad té un negoci de tapisseria que li requereix l'atenció. Aquests dies atén els clients com pot, perquè s'alça i es gita amb la mateixa pregunta.