Un informe de la Guàrdia Civil assenyala que els avisos previs no advertien d'una entrada massiva a Ceuta

L'informe de la Prefectura del Servici d'Informació de la Guàrdia Civil entregat a la jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón sosté que els avisos previs a la crisi de Ceuta no predeien l'entrada massiva de persones que finalment es va produir per la frontera els dies 30 i 31 de juliol procedents del Marroc.

La Guàrdia Civil ha donat resposta a les qüestions concretes sol·licitades per la jutgessa el passat 5 d'agost sobre si els agents desplegats a Ceuta van rebre avís previ de l'allau, entre altres assumptes relatius a dades d'efectius, de salvament o de morts, segons han confirmat a Europa Press fonts del cas.

Es tracta del segon informe sobre l'allau a Ceuta que ix a la llum esta setmana, després que es difonguera el signat pel Centre Nacional d'Intel·ligència i Fronteres (Cenif) de la Policia Nacional. En l'informe operatiu de 55 pàgines, el cos policial indicava que hi havia evidències que l'entrada massiva havia sigut planificada i que les forces de seguretat del Marroc assistien i guiaven les persones que pretenien travessar la frontera cap a Ceuta.

A més a més, l’informe policial situa els primers moviments en les xarxes una setmana abans de l'entrada i descriu una campanya que canviava d’escenari: de Facebook, Instagram i TikTok als grups privats de WhatsApp, fins a convertir-se en un sistema d’informació en directe.

No obstant això, el document de la Guàrdia Civil esmena la informació compartida pels canals de cooperació habituals sobre la concentració de persones en el costat marroquí, però sense que s'arribara a albirar la situació de col·lapse que es va viure en la frontera amb més de 72.000 persones accedint nadant a Ceuta i vorejant a peu l'espigó.

El govern assegura que no va haver-hi avisos

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va sostindre este dijous al Congrés dels Diputats que l'executiu no va rebre els dies previs a la crisi cap alerta o avís de caràcter extraordinari que anticipara la dimensió de la crisi. En este sentit, va reiterar que no hi ha "proves" de l'autoria del Marroc, encara que va garantir que actuaria amb "contundència" si s'aconseguia verificar això. De la mateixa manera, Sánchez manté que no hi ha proves de l'autor intel·lectual de la crisi a la frontera.

El fet que la unitat d'intel·ligència de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres elevara l'informe directament a la jutgessa de l'Audiència Nacional va causar malestar en el Ministeri de l'Interior. El seu titular, Fernando Grande-Marlaska, va demanar explicacions al director general de la Policia, Francisco Pardo, i va enviar una carta a la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, mostrant la seua "preocupació".

Tant Marlaska com el president del govern, Pedro Sánchez, van assenyalar que el desconeixement per part de la cadena de comandament de l'informe del Cenif podia tindre una afectació en la seguretat nacional, però la presidenta del CGPJ va donar suport a l'actuació de la magistrada María Tardón i va reclamar "màxim respecte" a la independència judicial.

Dispositius desplegats

En la seua providència, la magistrada sol·licitava a la Guàrdia Civil que informara sobre els avisos rebuts amb "alguna informació en els dies previs que haguera pogut alertar" de l'entrada de manera irregular a la ciutat autònoma.

També es va interessar pel "dispositiu desenvolupat pels distints efectius de Guàrdia Civil desplegats en el territori, particularment respecte a les operacions de rescat de les persones que s'hagen localitzat en les aigües territorials espanyoles", així com les seues circumstàncies personals "conegudes".

En el cas de les persones mortes, al voltant de 140, la magistrada volia saber si constava "la causa i la data de la mort", mentre que pel que fa als "supervivents", reclamava conéixer "la seua identitat i dades de localització" que els agents hagen pogut recaptar.