Un estudiant d’ESO d’Albal amb una malaltia neuromuscular perd l’assistència sanitària amb el curs començat

Els pares d'un jove d'Albal demanen ajuda. El seu fill amb mobilitat reduïda necessita assistència sanitària per anar a escola, però quan es compleixen 16 anys es retira aquesta prestació i hauria de sol·licitar-ne una altra. La família té por de no poder-li garantir l'assistència a classe. 

Miguel, estudiant de quart de l’ESO, pateix una malaltia neuromuscular que el fa ventilodependent i que no li permet comunicar-se verbalment, però escriu, estudia i parla a través de l’ordinador. Tot i això, necessita un assistent.

Sa mare, Gádor Cantón, l’atén les vint-i-quatre hores del dia i reclama l’ajuda “un assistent, interlocutor, integrador, infermer… és molt important deixar-lo amb una persona que puga entendre’l, tant si té l’ordinador com si no el té”.

Ara, un fisioterapeuta s’encarrega d’acompanyar-lo. És les seues mans i l’entén, però potser no acabarà el curs amb ell. “Sanitat ens retira, amb el curs començat i a huit mesos que Miguel acabe l'educació obligatòria, la figura que ens acompanyava des dels tres anys’’, denuncia el pare, Miguel Ángel Camacho.

A partir dels quinze anys és a la Conselleria d’Inclusió a qui han de recórrer, però en rebre l’ajuda per a l’assistent renunciarien a d’altres, com les ajudes per a la mare com a cuidadora no professional, que insisteix que “si ens ho poguérem permetre, hauria tramitat ja l'ajuda d'assistent personal”. A més, un nou professional necessitarà entre sis i huit mesos a formar-se per assistir el jove.

De major, Miguel vol ser programador, però la seua assistència a classe està ara en perill i també el seu pla de futur.