Un estudi liderat per la UPV troba nous espais de risc per a dones víctimes de violència

Les estadístiques policials són fonamentals per a conéixer la violència contra les dones, però no mostren tota la realitat. Així ho adverteix un estudi liderat per la Universitat Politècnica de València (UPV) que, a través d'intel·ligència geogràfica, ciència ciutadana i xarxes socials, identifica zones de risc que passen desapercebudes en els registres oficials.

"Combinar dades oficials amb informació aportada per la ciutadania i xarxes socials permet identificar espais on les dones se senten insegures encara que a penes existisquen denúncies", apunta la investigadora del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la UPV i primera autora de l'estudi, Ana Belén Anquela.

El treball, publicat en la revista 'Cities', analitza tres ciutats: València, Toluca (Mèxic) i Dublín (Irlanda). En el seu estudi, van analitzar informació procedent de mapes col·laboratius elaborats per la ciutadania, publicacions en la xarxa social X i registres policials, comparant a més diferents moments del dia i de la setmana.

"Les dades policials són imprescindibles, però per si sols no permeten comprendre com experimenten les dones la seguretat en l'espai públic. Incorporar la percepció ciutadana ajuda a detectar problemes que d'una altra forma romandrien ocults", explica Eloina Coll, investigadora del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la UPV i coautora del treball.

Esta radiografia posa de manifest el valor de la ciència ciutadana per a completar la informació disponible sobre seguretat urbana. Els mapes participatius, on les pròpies dones assenyalen els llocs en els quals se senten insegures, ofereixen resultats especialment consistents en les tres ciutats analitzades. Les xarxes socials també aporten informació útil, encara que la seua capacitat depén del context i del grau d'utilització d'aquestes plataformes.

"Combinar diferents fonts d'informació proporciona una visió molt més completa de la violència en els espais urbans i pot ajudar a dissenyar polítiques públiques més eficaces per a previndre-la", destaca, per part seua, Ángel Martín, investigador de la UPV i coautor també del treball.

En l'estudi ha participat també Sandra Hernández Zetina, investigadora de la Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic i doctoranda en Enginyeria Geomàtica a la Universitat Politècnica de València.

"Este treball forma part de la meua investigació doctoral i mostra com l'Enginyeria Geomàtica pot transformar les experiències quotidianes de les dones en coneixement territorial útil per a comprendre la seguretat urbana. Més enllà de generar dades, l'objectiu és convertir eixes experiències en evidència que permeta identificar patrons espacials, enfortir la intel·ligència territorial i aportar elements per a una governança urbana més sensible a les realitats que viuen les dones en l'espai públic", conclou Sandra Hernández.