Un estudi alerta que el 0,1% de la població més rica contamina més que quasi la meitat de la humanitat

L'últim informe publicat per l'organització Oxfam Intermón abans de la cimera climàtica de l'ONU, COP31, conclou que una única persona pertanyent al 0,1% més ric de la població mundial -uns 8 milions de persones- genera més emissions de carboni que les 3.500 milions de persones més pobres del planeta juntes. Segons este informe, una persona pertanyent a eixe grup de més ingressos ha contribuït quasi 400 vegades més a les actuals onades de calor extremes que algú de la meitat més pobra de la humanitat i pot protegir-se dels efectes de la crisi climàtica i fins i tot beneficiar-se econòmicament de les catàstrofes que contribuïx a agreujar.

"Mentre els superrics continuen contaminant de manera desproporcionada, les persones que més patixen finalment les conseqüències del canvi climàtic són justament els qui menys han contribuït a este problema", ha assenyalat la responsable de Justícia Climàtica d'Oxfam Intermón, Sofía del Valle.

El document també calcula que l'1% més ric és responsable del 20% de l'escalfament global registrat des del 1990 i que les seues emissions d'un sol any provoquen 1,9 milions de morts addicionals relacionades amb la calor, el 78% d'elles en països de renda baixa i mitjana-baixa.

La desigualtat climàtica a més no es limita a qui contamina més i qui patix les conseqüències, sinó que es reflectix en qui pot recuperar-se dels desastres i qui n'obté benefici.

L'índex "Destruir i Reconstruir" elaborat per Oxfam identifica 217 empreses que operen tant en sectors que contribuïxen a la crisi climàtica com en activitats de preparació, recuperació i reconstrucció després de catàstrofes.

BlackRock i Vanguard invertixen en el 92% de les empreses incloses en l'índex i les seues inversions conjuntes superen el bilió de dòlars en el mercat mundial de la recuperació després de desastres, mercat que podria créixer de 70.000 a 92.000 milions de dòlars anuals el 2029.

Del Valle ha denunciat que els qui compten amb més recursos poden protegir-se mitjançant assegurances privades o vivendes en llocs més segurs, mentre que les llars vulnerables perden les seues cases, collites i mitjans de vida i tenen més dificultats per a recuperar-se.

En este sentit, Oxfam Intermón ha mostrat l'exemple de la dana que va devastar municipis valencians fa dos anys i que va afectar especialment les llars amb menys recursos, les dones, la gent gran i les comunitats migrants.

Impostos i finançament climàtic

Davant de la COP31, l'organització reclama als governs que els qui contaminen més assumisquen una part més gran dels costos de la crisi, mitjançant impostos permanents a les empreses de combustibles fòssils i al patrimoni, la renda i els articles de luxe amb altes emissions, com els avions privats.

També demana augmentar el finançament climàtic per als països del sud global mitjançant fons públics i subvencions, en lloc de préstecs que agreugen el seu deute, i triplicar els recursos destinats a adaptació per al 2035.

En l'àmbit nacional i de cara a les pròximes eleccions generals, Oxfam Intermón insta les forces polítiques a incorporar la justícia climàtica als seus compromisos per a la futura legislatura.

Entre les seues propostes figuren una política d'adaptació al canvi climàtic centrada a protegir els més vulnerables i un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les empreses de combustibles fòssils.

"Cridem els governs a assegurar que els que més contaminen paguen", ha defensat Del Valle, que ha reclamat situar la reducció de les desigualtats en el centre de la resposta climàtica.