Troben una zona industrial i un aqüeducte a la vil·la romana de Plans, a la Vila Joiosa

Les labors d'excavació arqueològica de l'entorn de la vil·la romana de Plans de la Vila Joiosa (Marina Baixa) han tret a la llum una zona industrial i un aqüeducte que daten entre els segles V i VI dC, segons han informat aquest dimarts fonts de l'Ajuntament.

Els treballs es troben en la seua primera fase i a penes han aprofundit un metre i mig, així que encara podrien aflorar nous vestigis, però fins ara es distingeixen diverses fosses excavades en el terreny plenes de terra amb altes concentracions de restes arqueològiques, especialment ceràmiques, d’una època romana molt tardana.

També s'han localitzat dos conjunts de tres i sis habitacions d'època romana –encara per excavar i per datar– entre els quals s'han descobert construccions lligades a l'aigua, pels seus revestiments impermeables.

Un jaciment amb quinze segles d'ocupació

En concret, es conserven 25 metres d'un aqüeducte amb recorregut nord-sud, que en alguns trams té una amplària interior (specus) de 29 centímetres, exactament un peu romà. Cap a la meitat del traçat es bifurca i ix un ramal cap a l'est, mentre el braç principal es dirigeix cap a una xicoteta cisterna.

Aquest aqüeducte i els seus ramals degueren subministrar aigua als banys privats, el consum domèstic i a les indústries de la vil·la romana de Plans, un dels jaciments arqueològics més importants i de més duració de la Vila Joiosa, amb quinze segles d'ocupació. De fet, actualment és l'únic jaciment costaner conegut que arriba a l’època islàmica en el terme municipal.

L’alcalde de la Vila Joiosa, Andreu Verdú, afirma que les restes i mostres recuperades permetran obtindre dades especialment significatives per a la comprensió d'aquesta època i les coses que passaren al voltant de la vil·la romana de Plans, la qual continua donant informació sobre les construccions i forma de vida de les persones que van habitar la ciutat en època romana.

La vil·la romana de Plans, situada en una xicoteta elevació de terreny confrontant a la carretera N-332, es va descobrir el 1997. Inclou una part residencial amb pintures murals i banys privats, una zona industrial (potser relacionada amb indústria de saladura de peix) i magatzems.

L'enclavament va estar habitat des de finals del segle V aC fins al segle X dC, ja en època islàmica, i sobre el jaciment es va situar el cementeri de l'epidèmia de còlera del 1854.