Tres fills, 35 anys i sense antecedents polítics: Torrent rescata de l’oblit una de les 19 dones afusellades pel franquisme

Tenia 35 anys i tres fills, dos d’ells de curta edat, quan l’odi de la Guerra Civil la va matar. El motiu: una detenció injusta arran de la discussió amb el guarda que custodiava la presó de la Torre de Torrent, on acudia a visitar el seu home. Mancava d’antecedents polítics, però això no li va servir per a evitar un juí sumaríssim que la va condemnar a mort al mur d'afusellament de Paterna. Era Trinidad Garrigues, una veïna de Torrent a qui el pas de temps va soterrar en l’oblit. Ara, gràcies al treball del col·lectiu feminista Un Torrent de Dones, la història de Trinidad ha sigut rescatada.

L'agrupació retrà homenatge a Trinidad Garrigues Ortí el 17 d’abril. És part de l’esforç que ha fet l'entitat feminista per a difondre el cas d’esta veïna de Torrent, que al mateix temps ha sigut la de moltes valencianes víctimes de l’odi.

Un Torrent de Dones ha dut a terme una investigació que ha recorregut els registres civils de Torrent i Paterna, censos, arxius parroquials i el Ministeri de l'Interior per a reconstruir la trajectòria d’esta dona, que era desconeguda fins i tot per a alguns dels seus descendents.

La investigació, a més, ha culminat amb la localització dels parents de Trinidad que queden vius. El treball va permetre reconstruir-ne l'arbre genealògic i contactar amb els nets, que hui dia viuen en diversos municipis de l’Horta i el Camp de Túria i desconeixien el cas de la seua iaia.

Trinidad Garrigues tenia 39 anys quan la van afusellar a Paterna el 17 d'agost del 1939. Havia nascut el 1903, en el si d’una família del carrer de Toledo de Torrent. Tenia dos germanes i dos germans, també detinguts en la postguerra. Es va casar amb Francisco Escorihuela Llorca, amb qui va tindre tres fills i a qui visitava a la presó habilitada a la Torre de Torrent quan va discutir amb el guàrdia que custodiava el centre.

Una de les més de 2.200 víctimes del mur d'afusellament

Trinidad va quedar detinguda i, després d'un judici molt breu, la van afusellar el 17 d'agost del 1939 al Terrer de Paterna. Ella va ser una de les dèneu dones de les 2.238 persones a qui va matar el franquisme al mur d’este cementeri com recorden des d’Un Torrent de Dones.

Francisco, Trinidad i Carmen, els tres fills de Trinidad, ja no viuen. Però dos netes i tres nets residixen actualment a Torrent, Aldaia i Riba-roja de Túria. La neta que porta el nom de la seua iaia, Trinidad Mateu, explica que sa mare "va patir molt" i va callar la història de la mort injusta i prematura de sa mare.

Ara bé, quan va emmalaltir li va contar que Trinidad un dia va anar a portar menjar al seu marit, que estava tancat a la Torre de Torrent, "i un soldat li va donar una palmada, i ella li va respondre amb una altra galtada, per la qual cosa la van afusellar".

Un altre dels nets de Trinidad, Gaspar Mateu, explica que no coneixia els fets i se n'han assabentat gràcies al treball que ha dut a terme Un Torrent de dones. L’associació es va reunir fa uns dies amb els dos nets i va visitar a Torrent el punt on es trobava la casa familiar. També va conversar amb ells sobre la vida de la seua iaia i sobre l'acte d'homenatge que es prepara per al 17 d'abril al Museu de l’Horta Sud i que estarà obert a la ciutadania. En este acte s'exposaran els documents que s'han localitzat.

L’objectiu de la investigació ha sigut “traure de l'oblit esta dona torrentina a la qual la dictadura va segar la vida d’una manera totalment injusta”. “Una dona a la qual la història ha silenciat i que mereix ser rescatada de l'ostracisme i reconeguda", com defensa la presidenta d'Un Torrent de Dones, Mariví Andreu.