La tranquil·litat que atresoren les pedanies del nord de València

A quinze quilòmetres de València, Mauella i Teuladella són les pedanies de la part més septentrional de la ciutat. Travessar-les és com fer un viatge arrere en el temps: encara es troben les claus al pany i la roba estesa a la porta. De fet, alguns veïns de Mauella, com Juana Amor, asseguren que viure allí és “massa” tranquil. “No hi ha res, abans encara hi havia forn, però ara ja no”, matisa.

En canvi, aquesta tranquil·litat és el principal avantatge que troben altres veïns, com és el cas de David Márquez, també resident en Mauella. Per a ell, la possibilitat que els tres seus fills puguen jugar al carrer o que no hi haja soroll de trànsit als carrers són altres dels atractius d’aquest xicotet nucli urbà. Els seus tres fills són pràcticament els únics xiquets d’aquesta pedania de València, de quaranta habitants, que durant molts segles havia sigut un poble.

El cronista de València Vicent Baydal recorda que Mauella era un poblet musulmà, que, amb la conquesta de Jaume I va passar a ser cristià i en el segle XIX va tindre un ajuntament constitucional. A finals del segle XIX alguns ajuntaments tenien problemes per a pagar els seus serveis públics i van ser absorbits per la capital.