La tècnica de la pedra en sec, patrimoni cultural immaterial de la Unesco

La tècnica constructiva de la pedra en sec, característica de diverses zones del territori valencià, ha sigut inclosa en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. 

Aquesta candidatura, en la qual ha participat la Generalitat, està coordinada per Xipre i Grècia, i formen part de la sol·licitud Croàcia, Suïssa, Eslovènia, França, Itàlia i Espanya. Dins d'Espanya, a més de la Comunitat Valenciana, estan incloses les autonomies de Catalunya, Balears, Aragó, Extremadura, Andalusia, Galícia i Astúries. 

El territori valencià posseeix nombrosos elements construïts amb la tècnica de la pedra en sec. L'ordenada col·locació d'unes pedres sobre unes altres, sense llaurar, travades sense argamassa de compactació i solament sustentades pel seu propi pes, i la solidesa que confereix la correcta disposició constructiva, conformen l’arquitectura de la pedra en sec. 

Un paisatge que es troba en les comarques del nord de Castelló, com les àrees de Vinaròs-Sant Jordi, al Baix Maestrat; Tírig-Catí-Albocàsser, a l'Alt Maestrat i Vilafranca-Castellfort, a la comarca dels Ports de Morella, on és freqüent trobar casetes i barraques disseminades per tot el territori. 

Al sud de la Comunitat Valenciana destaquen els municipis de Callosa d'en Sarrià, Novelda, Crevillent o el Pinós, amb nombrosos exemples de refugis agrícoles o refugis de pedrapiquer construïts amb aquesta tècnica i associats a l'antiga extracció minera.  

A les comarques centrals destaca el municipi d'Enguera, amb un gran nombre de refugis, anomenats "cucos", repartits per tot el seu terme. 

La Generalitat va declarar la tècnica constructiva de la pedra en sec com a bé de rellevància local immaterial el novembre de 2016.