El tècnic que va validar l'ES-Alert va rebre la primera indicació a les 18:36 hores el dia de la dana

El tècnic que va validar l'ES-Alert, el missatge d'alerta massiva que es va enviar a la població el dia de la dana, va ser advertit d'esta possibilitat a les 18:36 hores del 29 d'octubre. En eixe moment precís situa la telefonada del subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, indicant, per primera vegada, que s'estava pensant a enviar un missatge. Vint minuts després, a les 18:57 hores, el cap de la unitat d'anàlisi de l'112, Juan Ramón Cuevas, va donar-li la confirmació que s'havia de fer. A les 19:08 va llegir un primer esborrany, relatiu al risc de desbordament de la presa de Forata, que va descartar-se.

El missatge definitiu, que instava la població a "evitar qualsevol tipus de desplaçament" a la província de València acabaria enviant-se a les 20:11 hores, quan el barranc de Poio feia temps que s'havia desbordat i inundava els municipis afectats de l'Horta Sud.

Així ho ha relatat este tècnic, cap de secció de comunicacions a l'112, en la seua declaració com a testimoni este dijous al jutjat d'instrucció 3 de la dana, que investiga possibles responsabilitats penals en la gestió de la barrancada. Ha explicat que estos missatges necessiten una validació externa, com a mesura de seguretat, des d'una màquina diferent des de la qual es redacta. Ell, que tenia els permisos, va exercir esta validació des de sa casa.

A les 20:08 hores va rebre l'avís definitiu per mòbil de Suárez, però la comunicació es va tallar. Dos minuts després es va reprendre per telèfon fix. Hi havia dos missatges en el sistema, el 707 i el 708, un per a rebutjar (pensa que per un problema amb l'idioma) i altre per a enviar. Va bloquejar el primer i va llegir el segon a Suárez, com a última comprovació abans de prémer el botó d'enviar.

Este tècnic s'encarrega habitualment d'atendre incidències tècniques. Ha indicat que aquell dia van haver de desactivar uns dels quatre circuits de radioenllaç de què pengen les connexions telefòniques de l'112 [n'hi ha quatre per un màxim de 120 avisos simultanis] perquè va començar a donar problemes a les huit del matí. Segons ha explicat, fins a les 13:00 hores, quan es va resoldre este contratemps, una de cada deu de les telefonades entrava sense àudio. Considera "raonable" pensar que el circuit caiguera per la meteorologia, però no ha sabut donar la causa de la resta d'incidències que es van reportar el dia de la dana. Ell les traslladava al seu responsable directe, el subdirector general, no als càrrecs de la conselleria.

D'altra banda, ha confirmat que el Cecopi no va quedar incomunicat, perquè la connexió a internet va estar sempre operativa en la sala de control. No obstant això, ha referit que va haver-hi un tall en la xarxa de wifi per a convidats, que és la que proporciona als visitants al Cecopi, entre les 18:30 hores i les 19:30 h. Se'ls va donar una connexió alternativa a través d'un satèl·lit Starlink. El tall, ha matisat, no va afectar la videoconferència, que opera per una altra via.

Segon tècnic que declara al jutjat

El cap de secció de comunicacions, un professional amb 25 anys d'experiència en l'112, és el segon tècnic implicat en el missatge ES-Alert que dona explicacions en el jutjat. El primer va indicar que l'exconsellera de Justícia, Salomé Pradas, va ordenar-li diverses vegades que esperara a la seua aprovació per a enviar-lo.

Este primer tècnic va declarar que passades les 17:00 hores ja hi va haver un primer intent d'enviar una alerta massiva a la població pel risc de “col·lapse imminent” de la presa de Forata, al riu Magre, però finalment “es va descartar” des del Cecopi. Les declaracions del segon tècnic precisen la seqüència temporal del procés, que va finalitzar amb l'enviament del segon missatge a les 20:11 hores, una hora i mitja més tard que es posara en alerta al validador.

En la primera entrevista pública concedida després de la tragèdia, a À Punt, l'exconsellera Salomé Pradas va assegurar que desconeixia l'existència d'este mecanisme fins a aquella vesprada i que "no està reglat en els plans autonòmics".