El taulell valencià denuncia la una “situació insostenible” i demana mesures a la UE

El sector tauleller de la Comunitat Valenciana i representants de la Generalitat han denunciat este dimecres a Brussel·les la “situació insostenible” que travessen les empreses de la ceràmica, en particular per les noves exigències previstes en el sistema europeu de comerç d'emissions, i han demanat a la Unió Europea l'adopció de mesures “urgents” per a assegurar el futur d'esta indústria.

Així ho han indicat en una roda de premsa al Parlament Europeu, on han comparegut per a explicar les seues reclamacions, acompanyats de representants de la regió italiana de l'Emília-Romanya, que juntament amb Castelló està entre les majors productores de ceràmica de la UE.

El secretari general de l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer), Alberto Echavarría, ha recordat el pes econòmic de la indústria de la ceràmica a Castelló, que representa el 40% de la producció taulellera europea, i els esforços duts a terme des de fa dècades per a reduir les emissions de CO₂.

En eixe context han alertat sobre els plans de la Comissió Europea, que preveu retallar l'assignació de drets gratuïts d'emissions de CO₂ en el taulell en 2026-2030, fet que implicarà costos d'entre 110 i 160 milions d'euros anuals, és a dir, entre un 40% i un 60% dels beneficis del sector.

“Sense una tecnologia alternativa, els costos del carboni es convertixen en impostos i desincentiven”, ha dit Echavarría, que ha afegit que cal adaptar eixos factors d'assignació gratuïta perquè s'ajusten a la realitat tecnològica.

Per al representant de la patronal taulellera, eliminar eixa assignació gratuïta suposa abandonar les empreses i espentar-les que “se'n vagen de la UE”, una cosa que eixes firmes no desitgen, ha explicat. “Necessitem una mesura a curt termini, no en 2030, sinó urgentment”, ha dit Echavarría.

Per la seua part, la consellera d'Indústria de la Generalitat Valenciana, Marián Cano, ha subratllat la “importància estratègica” que té la indústria ceràmica per a la UE i ha dit que el “missatge clar i compartit” llançat este dimecres per la Comunitat Valenciana i l'Emília-Romanya en favor d'una transició climàtica, que “ha de ser justa, realista i compatible” amb la realitat dels territoris.

La consellera ha assegurat que el marc actual que propugna la UE en favor d'eixa transició “corre el risc de debilitar la indústria europea i exposar-la a una competència deslleial”, i ha demanat a Brussel·les mesures que incloguen la implementació del mecanisme d'ajust en frontera o la simplificació dels procediments, ja que, sense un suport, la transició energètica “pot ser inabastable”.

L'eurodiputada del PP Susana Solís, impulsora de la iniciativa, ha indicat per la seua banda que les reunions hui a Brussel·les han buscat “reclamar solucions urgents” i ha fet una crida a no castigar una indústria que ha fet els deures. En particular, ha precisat, es demana que, en el marc de la revisió del sistema de comerç d'emissions, es tinga en compte la singularitat del sector i hi haja una congelació de les emissions gratuïtes.

El PP ha dit en un comunicat que el sector "travessa una pèrdua de competitivitat insostenible que posa en risc l'ocupació, la inversió i la producció, especialment a la província de Castelló".