El Suprem rebutja que una empresa haja de facilitar cadires ergonòmiques per al teletreball

El Tribunal Suprem ha rebutjat que una empresa haja de facilitar als seus teletreballadors cadires ergonòmiques, ja que la cadira no representa una condició de treball i no es vulnera el principi d'igualtat entre el treball a distància i el presencial.

En una sentència del 10 de setembre, la sala social ha rebutjat el recurs de Roberto Manzano del Pino, en representació de FESMC-UGT, contra una fallada d'octubre del 2023 de l'Audiència Nacional.

Els sindicats reclamaven cadires ergonòmiques per a tots els treballadors d'una empresa acollits a la modalitat de teletreball, i no sols per als que ho van sol·licitar per temes de salut.

Però el Suprem considera que no facilitar estes cadires no vulnera la igualtat respecte als treballadors presencials, perquè la cadira no és una condició de treball com pot ser l'horari o la remuneració, i, per tant, no es contempla en la dotació ni en els acords individuals de treball a distància, ni en el conveni col·lectiu d'aplicació.

Per als magistrats, “el risc ergonòmic considerat genèricament no s'avalua tenint en compte el lloc de treball, la distribució de la jornada, els temps de disponibilitat i els descansos i desconnexions durant la jornada”, per la qual cosa l'empresa no està obligada a adoptar mesures preventives.

El que sí que contempla el conveni, per tal que els treballadors desenvolupen les tasques adequadament, és l'ordinador portàtil, el carregador, els auriculars i el ratolí, així com l'abonament de trenta euros bruts mensuals en concepte de compensació de les despeses.

Així mateix, els teletreballadors podien sol·licitar teclat independent, reposapeus i pantalla adequada, però les cadires ergonòmiques estan limitades a l'aprovació del servei mèdic.