El Suprem deixa en suspens les altes en el cens electoral per la llei de nets

El Tribunal Suprem ha deixat en suspens les altes incorporades al cens electoral de residents absents (CERA) per la llei de nets, fins que els consolats acrediten que els nacionalitzats complixen amb la condició de ser descendents d'exiliats espanyols.

La sala del contenciós administratiu ha estimat parcialment la mesura cautelar sol·licitada per Iustitia Europa i Vox en els recursos presentats contra l'acord de la Junta Electoral Central (JEC), del 16 de juliol, que va assenyalar, entre altres qüestions, que no podia acordar la no admissió del vot per correu des de l'exterior perquè excedia les seues competències.

La llei de nets permet, en virtut d'una disposició dins de la llei de memòria democràtica dictada el 19 d'octubre del 2022, a fills i nets d'espanyols d'origen optar a la nacionalitat espanyola, sempre que acrediten els requisits d'haver nascut fora d'Espanya, que el pare, mare, avi o àvia foren originàriament espanyols i hagueren patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació sexual.

No obstant això, una setmana després el govern va aprovar una instrucció que deia que es "presumirà" la condició d'exiliat respecte de tots els espanyols que van eixir entre el 1936 i el 1955.

I ara l'alt tribunal suspén els efectes electorals de la inscripció en el CERA per als successius processos electorals fins al dictat de la sentència, llevat d'aquells casos que acrediten que són descendents de represaliats d'acord amb la norma, segons consta en la decisió que ha avançat este dimarts la sala, a l'espera de notificar la resolució, que té un vot particular.

Certificació acreditativa

"No regirà la suspensió per a les persones respecte de les quals els encarregats dels registres consulars expedisquen certificació acreditativa de la seua condició de nascuts fora d'Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament foren espanyols, i que hagueren patit exili per raons polítiques, ideològiques, o de creença o d'orientació d'identitat sexual (...) sense haver aplicat la presumpció de la instrucció".

Dit d'una altra manera, els consolats han d'acreditar que les nacionalitzacions es fan d'acord amb els requisits de la llei i no de la instrucció per a així poder inscriure's en el CERA, i a tal fi ordena a la JEC que requerisca "immediatament" els consolats.

Igualment, ordena a l'Oficina de Cens Electoral que procedisca al desglossament dels expedients d'inscripció censal que procedisquen de l'aplicació directa dels supòsits d'exili arreplegats en la llei, i dels aprovats a l'empara de la interpretació feta per la instrucció.

I també demana a la junta que inste l'Oficina del Cens Electoral perquè esta última li remeta l'informe complet que va sol·licitar el 16 de juliol sobre l'aplicació de l'anomenada llei de nets i el vot per correu de residents absents, així com l'elaboració d'una instrucció amb criteris precisos per a la determinació del municipi d'inscripció electoral.

2,4 milions de descendents dels qui es van vore obligats a l'exili després de la Guerra Civil (1936-1939) o per la persecució franquista han sol·licitat la nacionalitat espanyola a través d'esta via, dels quals 544.722 la tenen aprovada i 306.000 estan ja inscrits com a espanyols, segons les últimes dades oficials.