Directes
Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES MIGDIA
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MIGDIA

El Suprem considera no provada la detenció il·legal de la primera bebé robada reconeguda pels tribunals

L’alt tribunal sí que confirma el delicte de falsedat i la il·legalitat de l’adopció de la valenciana Inés Madrigal el 1969.

Inés Madrigal, a l'arribada a l'Audiència Provincial de Madrid / Chema Moya (Efe)

El cas de la valenciana Inés Madrigal, la primera bebé robada reconeguda pels tribunals, obri la possibilitat d’investigar altres sostraccions de nadons a Espanya. El Tribunal Suprem considera no provada la detenció il·legal de la penúltima xiqueta furtada a la Clínica San Ramón de Madrid, on treballava el doctor Eduardo Vela – ja mort–, però sí que confirma el delicte de falsedat i la il·legalitat de l’adopció el 1969.

La sentència, feta pública aquest dijous, no es pronuncia sobre la prescripció dels delictes que va determinar l’Audiència de Madrid, i que van impugnar tant la Fiscalia com l’acusació particular. Aquesta decisió és un fet clau a l’hora de jutjar altres casos de bebés robats, com l’última denúncia admesa a tràmit presentada per l’Associació SOS Bebés Robats de Huelva.

El jutge ha decidit que l’acusat ha mort i això fa inviable una petició de condemna. Per tant, rebutja especular sobre una qüestió amb finalitat “purament teòrica” i incidir en processos sense donar audiència a les persones afectades. “És un contrasentit en una resolució jurisdiccional elucubrar sobre la prescripció d’un delicte inexistent o no acreditat que s’atribueix a un mort”, recalca l’alt tribunal.

El Suprem admet a tràmit el primer recurs a escala estatal

D'altra banda, el Suprem ha admés a tràmit el primer recurs a escala estatal per un cas de bebés robats a Huelva, una presumpta sostracció d’un nounat a l’hospital Manuel Lois en 1992. A l’octubre de 2018, l’Audiència Provincial va traslladar el cas a l’alt tribunal després d’emetre un acte que va marcar “un abans i un després” en l’evolució judicial d’aquestes denúncies, ja que no considerava prescrit l’acte. Els fonaments jurídics es basaven a computar el termini per a la prescripció des que el subjecte afectat tinga coneixement de la situació, i sol·licitaven que cap delicte –falsificació documental o suposició de part– quede extinguit.