El sobrepés és quasi invisible en la gran pantalla

El sobrepés és invisible en la gran pantalla. Almenys així es desprén de la presència de persones grosses en les produccions espanyoles que s’han estrenat enguany i on únicament el 9,19% dels personatges tenen sobrepés o altres cossos diferents dels considerats com a normatius. Així ho conclou un estudi, l’Informe ODA contra la gordofòbia, que ha fet l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisual d’Espanya, ha analitzat més de 1.800 personatges de 102 pel·lícules i 79 temporades de 78 sèries de ficció.

L’anàlisi evidencia la presència testimonial de les persones obeses en les produccions audiovisuals. Només el 9,19% de les pel·lícules tenen com a protagonistes persones grosses. El percentatge és pràcticament semblant en el cas dels papers que donen vida a les sèries, on sols el 9,21% de les estrenades han donat protagonisme a personatges amb sobrepés.

Més enllà de l’escassa representativitat d’este col·lectiu, en molts casos, quan apareixen és en comèdies. “El percentatge és molt major que en la resta de gèneres”, afirma Paula Serna, directora de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisual d’Espanya, en declaracions a À Punt. Afig, a més, que en molts casos, quan tenen presència, ho fan en comèdies, en el 10% dels casos, la qual cosa contribuïx a fer mofa de les persones amb estes característiques.

“Se’ls sol representar com a fartons, sobretot als homes. A diferència de les dones, que solen estar preocupades per mantindre’s primes”, reflexiona Serna. En la resta de gèneres, quan una persona grossa apareix en la trama, sol interpretar un personatge estereotipat, sense molta profunditat, i no sol tindre un paper protagonista.

Les persones grosses es porten a la comèdia, però no a uns altres gèneres, com la fantasiaPaula Serna - Directora de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals

En este sentit, apuntava un exemple que pot apreciar-se en la pel·lícula Gila, ¿es el enemigo?, on un dels personatges principals és gros i apareix, al principi, anant a la guerra amb una cistella amb menjar, “que no la solta”, recorda Serna. “En canvi, a la resta de personatges no se’ls mostra envoltats de menjar, el que evidencia que hi ha un intent per demostrar que és un golafre”, apunta.

“Les persones grosses es porten a la comèdia, però no a uns altres gèneres, com la fantasia, on juguem amb la imaginació”, advertix la directora de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals.

D’altra banda, algunes de les estrenes d’enguany també posen de manifest el que la directora d’este observatori denomina “canvi de lectura històrica”, o dit en altres termes i portat al terreny de la grassofòbia, “personatges històrics que eren grossos i als quals en la ficció se’ls aprima”, com ha passat en La virgen roja.

Per a acabar amb els estereotips i que aconseguir una representativitat de la realitat de la població amb sobrepés en la gran pantalla, des de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals advoquen per incloure personatges grossos o cossos no normatius en les trames, “més enllà de la comèdia” i també que siguen menors de cinquanta anys.

Falten personatges així, especialment, en produccions infantils i juvenils, “donat que les corporalitats no hegemòniques en estes ficcions són molt escasses” i quan apareixen, “solen estar vinculades a la maldat o la burla”.

Deixar d’usar el menjar com a un signe distintiu “perquè perpetua imaginaris grassofòbics i relega els personatges a un humor basat en la incapacitat de controlar-se”, afigen.