El sexisme invisible que hi ha en la seguretat viària

Segons assenyalen diversos estudis, la probabilitat que una conductora puga patir una lesió molt greu en un accident de trànsit és un 47% més alta que la d'un home, ja que a l’hora de dissenyar i fabricar els elements de seguretat d’un vehicle s’utilitzen maniquins masculins, sense tindre en compte la complexió del cos femení. 

Tal com estan fabricats, en la pràctica, els tests no s’adapten igual per als dos sexes. En cas d'impacte frontal a una velocitat de 65 quilòmetres per hora, el cos femení entra en contacte amb l'airbag 25 mil·lisegons abans que el masculí, i es produeix una rotació en la fase de rebot, amb una durada menor que la de l'home, que afecta directament el coll.

Per tant, la probabilitat que les dones patisquen lesions cerebrals greus o de sofrir una fractura de crani és el doble de gran i el risc de patir una lesió greu és un 71% més alta que en homes. També tenen un 17% més de probabilitats de morir en un accident de cotxe. 

“Solen respondre a tres models: un home d'alçada mitjana, un home de gran envergadura i una dona d'una altura d'1,50 metres, per la qual cosa realment la fisonomia femenina més habitual no queda ben recollida en aquestes proves”, ha reconegut Mar Garre, portaveu general de la Fundació Línia Directa.

La recreació digital permet detectar aquests detalls, imperceptibles a l'ull humà. Des de l’any 2000 s'exigeixen proves amb maniquins de diferents mides, però no n'hi ha encara de diferent estructura física. Canviar aquesta probabilitat implica prendre consciència de gènere en la normativa dels tests i en el procés de fabricació dels vehicles.