Cap de setmana de canvi d'hora, per última vegada?

Esta matinada de dissabte al diumenge comportarà un nou canvi d'horari, del d'estiu al d'hivern, però pot ser l'últim si tira avant la proposta espanyola per a reobrir un debat estancat des de fa anys a la Unió Europea per a suprimir la mesura.

El canvi es produirà oficialment a les tres de la matinada, hora peninsular, que coincidix amb l'hora central europea. En eixe moment caldrà retardar el rellotge fins a les dos, per la qual cosa la jornada del diumenge 26 tindrà seixanta minuts més.

Esta pràctica es repeteix des de fa dècades dos vegades a l'any —al març s'avança una hora, a l'octubre es retarda— amb l'objectiu d'adequar-se a les hores de llum del dia en funció de les estacions i millorar l'eficiència energètica.

Durant la reunió del Consell d'Energia de la Unió Europea del passat dilluns, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, plantejava acabar d'una vegada per sempre en 2026 amb estos canvis en el fus horari apel·lant a dos raons principals: el seu escàs impacte actual en l'estalvi energètic i l'opinió majoritària dels europeus en contra.

La iniciativa va ser avançada per Sánchez a primera hora de dilluns, en un vídeo en xarxes socials, i va rebre el suport de diversos membres de l'executiu i UGT i criticada pel PP, que no la va rebutjar, però va dir que desvia l'atenció de l'actualitat política.

Des de 2019: sis anys de debat

El Parlament Europeu ja va plantejar esta qüestió en 2019, però la falta de consens entre els governs, malgrat les enquestes sobre el tema a favor de mantindre sempre el mateix horari, va bloquejar l'assumpte, que continua des de llavors guardat en un calaix en el Consell de la Unió Europea.

Ara, l'eurocomissari de Transport, el grec Apostolos Tzitzikostas, vol elaborar un nou estudi d'impacte per a donar suport a la proposta original, amb la finalitat d'arribar a un acord per a abolir la mesura i, a més, decidir en quina zona horària desitgen fixar-la cada executiu en els seus respectius països.

Este segon aspecte, en el cas de la península Ibèrica, afig complexitat a la presa de decisió, ja que el fus horari no és el que li correspon per la seua situació geogràfica: raons polítiques van portar el país a imposar en 1940 la mateixa hora que a Alemanya o Itàlia, quan en realitat li correspondria la que hui dia mantenen les illes Canàries, Portugal o el Regne Unit.

Un país ample

A més, cal comptar amb la configuració d'Espanya, un país més ample que la majoria dels europeus, amb el que això suposa de diferències per als ciutadans que habiten en l'est respecte als que el fan en l'oest.

En eixe sentit, Sánchez i diversos dels seus ministres han defés acabar amb els canvis, però no han aclarit quin hauria de ser l'horari definitiu. Si finalment s'optara pel d'hivern durant tot l'any, el país estaria més alineat amb la posició del sol, per la qual cosa començaria el dia i fosquejaria una hora abans del que ho fa ara i això portaria amb si diversos canvis que ens acostarien als costums europeus: des de les hores de menjars fins a les de somni.

Si s'optara pel d'estiu, les vesprades s'allargarien i això beneficiaria l'oci i el turisme, però molts espanyols començarien la seua jornada escolar o laboral encara de nit amb els efectes que això poguera tindre des del punt de vista biològic.