Sabies que l'orxata abans se sucava amb rosquilletes?

De fet, fins als anys 60 era la manera tradicional de degustar-la. Les rosquilletes o el pa tallat a llesques allargades eren l'acompanyant de l'orxata, fins que dos xiquets van inventar el fartó. Era 1964, en un forn d'Alboraia, quan José Polo i el seu germà van "agafar pasta de panou i la vam fer allargada per a introduir-la millor dins del got". Com ens conta José, les rosquilletes i el pa no sucaven prou i necessitavem alguna cosa "més còmoda, més bonica i que estiguera més bona". Es així com naix el fartó: "Per què fartó? Perquè es farta d'orxata".

Amb el fartó es trasllada còmodament el sabor de la xufa a la bocaJosé Polo - Empresari i creador del fartó

José només tenia 14 anys. Encara que la família Polo era originària de Titaigües, es va traslladar a Algemesí, on tenia una botiga per a vendre orxata i aigua de llima. El 1964 els Polo van adquirir un forn, a la plaça de la Constitució d'Alboraia on ara hi ha una farmàcia. A partir de la creació del fartó, "les tres o quatre orxateries d'Alboraia" adquiriren aquest dolç per a acompanyar la beguda i posteriorment ho feren també les orxateries de València. Amb el pas dels anys el fartó ha esdevingut l'acompanyant de l'orxata valenciana. Hui, el nom de la família Polo es conegut per tot arreu pels fartons, i des del anys 90, regenten la fàbrica de fartons Polo, on produeixen fartons tradicionals i fartons de pasta fullada.

Com ens conta José Polo, "la recepta consisteix en farina, oli, sucre, aigua i rent" en els dos casos. La diferència entre el tradicional i el de pasta fullada és que "en el de pasta fullada porta manteca en una proporció del 30% i el tradicional porta oli de girasol en un 10%". "El tradicional es per a sucar l'orxata, l'altre no", remata. Encara que abans es feien a mà i ara s'ha industrialitzat la producció, "hem mantingut sempre la mateixa fòrmula i es fan igual que es feien fa més de cinquanta i poc anys".

Crec que vam tindre una bona idea