Directes
Ara en la televisió
TRES DE CASA
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ

El risc de trombosi és més gran per contraure la Covid-19 que per vacunar-se amb AstraZeneca

Investigadors alemanys asseguren que les trombosis associades es podrien previndre perquè són similars a les que casusa la reacció a l'heparina.

Un infermer prepara un vial de la vacuna d'AstraZeneca / Clodagh Kilcoyne (Reuters)

El risc de trombosi és molt superior en cas de contagiar-se de coronavirus que pel fet de rebre la vacuna d'AstraZeneca. La Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH) ho adverteix en un comunicat, que posa en context les alarmes associades al preparat i senta càtedra sobre la controvèrsia. Després de revisar la informació científica disponible, certifica que la vacuna és segura i que els riscos potencials que s'investiguen són inferiors als beneficis que genera, una immunitat del 70%.

L'Agència Europea del Medicament (EMA) es va manifestar en el mateix sentit el passat 25 de març, després de revisar set casos de coagulació intravascular i 18 trombosis venoses cerebrals, amb el resultat de nou morts, que s'han produït durant la vacunació a vint milions de persones a Europa amb AstraZeneca. Les trombosis aparegueren en els 14 dies posteriors a la injecció. La majoria, en dones menors de 55 anys.

Els experts de la SETH constaten que aquests "esdeveniments trombòtics" són "heterogenis" i que, de moment, "no s'ha demostrat causalitat" en relació amb l'administració de la vacuna. Adverteixen que les incidències no tenen per què ser conseqüència d'aquesta i les atribueixen a la "intensa vigilància social" sobre les persones vacunades, que podria estar fent detectar "malalties infreqüents" que en un altre moment haurien passat desapercebudes.

A pitjor pronòstic de Covid-19, més risc de trombosi

A la vicepresidenta de la societat científica, la valenciana Pilar Medina, li crida l'atenció que s'haja centrat el focus mediàtic en AstraZeneca, obviant que també s'han donat casos de trombosis amb les altres vacunes.

Recorda que, en tot cas, el risc de patir aquesta afecció és molt superior en els pacients amb la Covid-19 i que el risc creix a mesura que empitjora el diagnòstic. És de l'1% en els casos amb simptomatologia lleu, puja al 5% entre els pacients hospitalitzats i es dispara entre el 20 i 25% en els ingressos a les unitats de cures intensives. En tots els casos, valors per damunt del perill per a la població no infectada.

L'atenció sobre les presumptes contraindicacions d'AstraZeneca s'ha centrat en els trombes cerebrals, ja que es tracta d'una afecció molt infreqüent, que es produeix entre 0,2 i 1,6 persones per cada 100.000 a l'any. La proporció, traslladada a les persones vacunades, seria fins i tot inferior. Però recordem: aquesta relació encara no s'ha pogut confirmar. I si ho fera finalment, ja hi ha una investigació en marxa que anticipa una possible solució.

Es poden previndre aquestes trombosis?

L'equip d'Andreas Greinacher, un expert alemany en coagulació de la Universitat de Greifswald, assegura haver identificat el mecanisme que podria desencadenar aquestes trombosis, després de detectar una simptomatologia similar en quatre dels casos sota investigació d'AstraZeneca. Creu que la seqüència és pareguda a la reacció adversa que pateixen alguns pacients quan prenen heparina, un anticoagulant que s'administra precisament per a previndre o tractar trombes

El grup de Greinacher ha batejat la reacció com síndrome VIPIT, acrònim en anglés de trombocitopènia immune protrombòtica induïda per la vacuna. L'alemany recomana advertir els facultatius d'aquesta possibilitat durant la campanya de vacunació, ja que la reacció adversa a l'heparina es pot previndre i tractar fàcilment.

"La vacuna activa el sistema immunitari perquè ens protegisca contra la Covid-19, però en aquest cas l'organisme reacciona baixant les plaquetes, la qual cosa genera la coagulació i desencadena les trombes", ens explica Pilar Medina, que pertany al grup d'experts en hemostàsia, trombosi, arterioesclerosis i biologia vascular de l'Institut d'Investigació Sanitària de l'Hospital La Fe.

El descobriment és, de moment una hipòtesi de treball, que ha generat tanta atenció -la revista Science se n'ha fet ressò- com debat entre la comunitat científica. La importància llau en el fet que, si es confirma, obriria una via per a reduir a la mínima expressió el risc d'aquestes trombosis. Però també, i molt important, perquè l'equip de Greinacher també ha identificat possibles símptomes d'alerta, que ajudarien a anticipar la reacció entre les persones vacunades.

Dolor de cap persistent i visió borrosa, símptomes d'alerta

"Si perdura el mal de cap prou dies, però no un malestar sinó un dolor molt intens, que pot anar associat a visió borrosa i vòmits, durant molts dies, entre els 14 i 20 posteriors a la vacunació, el pacient ha d'anar a urgències per a descartar una complicació com aquesta [la trombosi], que és molt infreqüent", explica Medina.

L'experta fa seua l'advertència de la SETH, que recomana no interrompre la vacunació, ni tan sols en persones amb antecedents de trombosis, perquè insisteix: "no s'ha observat que la vacuna tinga un efecte en aquest sentit". "Les vacunes són segures. Tornar a la normalitat demana vacunar-nos, una o les vegades que faça falta. I amb les noves variants hi haurà una readaptació, es modificaran, com passa amb la grip, i no passa res", explica Medina, que adverteix que s'està posant una atenció sobre les possibles contraindicacions a les vacunes del coronavirus que no es dona en altres medicaments, fins i tot comuns, "que també tenen contraindicacions".

La vicepresidenta de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia, Pilar Medina, que és també membre del grup d'experts en hemostàsia, trombosi, arterioesclerosis i biologia vascular de l'Institut d'Investigació Sanitària de l'Hospital La Fe. / À Punt NTC