Més raonament lògic i dos punts menys per faltes en les llengües cooficials: els canvis que porta la selectivitat

Més preguntes que requerisquen raonament lògic —i no tant exposar continguts memoritzats— en assignatures com Llengua Castellana i Literatura o Filosofia i cap penalització per cometre faltes d’ortografia en l’examen de Matemàtiques, però fins a dos punts en les assignatures de Llengua i Literatura, així com en les de les llengües cooficials.

Són els primers canvis que s’albiren en les proves d’accés a la universitat (PAU), la coneguda com a selectivitat, de l’any que ve i que ja està recollit en la Comissió d'Assumptes Estudiantils de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE), al qual ha tingut accés EFE.

Este document, de 173 pàgines, i que es van consensuar al maig, per a “promoure l'harmonització de la prova en tot el territori nacional”. Conté les orientacions de les matèries d'accés i admissió a la universitat per al curs 2025-2026 i el van elaborar més de 570 especialistes de cada disciplina i dels 17 districtes universitaris.

La proposta, que ara adaptarà cada comunitat autònoma, estableix una mateixa estructura d'examen, d'optativitat, de competencialitat i de criteris de correcció i d'avaluació per a les diferents assignatures. El document inclou alguns models d'exàmens, en els quals es manté que la duració de cadascun serà de 90 minuts.

Esta proposta tracta d'avançar cap a una selectivitat menys memorística i més pràctica en 32 de les 34 matèries analitzades (queden per consensuar les assignatures de Portugués i Tècniques d'Expressió Graficoplàstiques). Com l'any passat, hi haurà un sol model d'examen per matèria, per la qual cosa l’optativitat estarà dins de cadascun dels exàmens.

Què aborda el document?

El percentatge de respostes pràctiques que han de tindre les preguntes, la puntuació de cadascuna, el nivell d'optativitat de cada assignatura, així com la penalització per faltes d'ortografia o falta de coherència i sintaxi.

El tipus de preguntes en cadascun dels apartats podran ser tasques que requerisquen respostes tancades, semiconstruïdes o obertes.

Exàmens més pràctics

En Història d’Espanya s'estableix una competencialitat mínima del 50%, però podria arribar al 100%; en Història de l'Art les preguntes pràctiques han de representar entre el 80% i el 100% de l'examen i en Llengua Castellana i Literatura II, almenys el 70%. En Geografia o Matemàtiques Aplicades no podrà ser inferior al 50%.

Quant a l’optativitat, es fixa el mateix grau per a les diferents assignatures en tot el territori. Per a Matemàtiques II es proposen dos preguntes a triar entre blocs; per a Matemàtiques Aplicades l’optativitat ha de ser almenys del 40%, i per a Geografia, d'un màxim del 50%.

Llatí II tindrà entre el 60 i el 70% de preguntes pràctiques i una opcionalitat d’entre el 15% i el 20%.

En quines assignatures no penalitzen les faltes?

En Matemàtiques II, Matemàtiques Aplicades, Dibuix Artístic, Dibuix Tècnic II o en Empresa i Disseny de Models de Negoci no es penalitzaran les faltes d'ortografia.

En Física, l'avaluació de la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos així com la seua presentació, no podrà ser inferior a un 10% de la qualificació de la corresponent pregunta o tasca.

I la penalització per faltes ortogràfiques en Història d'Espanya, Geografia, Llatí, Música, Disseny, Biologia, Tecnologia i Enginyeria o en Història de l'Art mai podrà ser superior a 1 punt. En algunes matèries no es comptabilitzaran les dues primeres faltes i en Grec es començarà a penalitzar a partir de la segona amb 0,1 punts.

Molt diferent serà en Llengua i Literatura II i en els exàmens de llengües cooficials, on el màxim de penalització serà de 2 punts. També en Filosofia la claredat, la coherència i l'estructuració "són elements essencials", per la qual cosa la puntuació no s'avalua de manera independent.