Ramon Ferrer (AVL): "No té sentit que només hi haja quatre dones a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua"

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) inicia aquest divendres el camí per a renovar un terç dels seus membres. 14 dels acadèmics i acadèmiques més antics entraran en un sorteig que renovarà la meitat d'aquestes places. I les set noves incorporacions seran dones en compliment de la llei d'igualtat.

El president de la institució, Ramon Ferrer, un dels acadèmics que podria abandonar l'AVL en aquest procés, ha justificat a Les Notícies del Matí el reequilibri de sexes, per la necessitat d'ajustar-se a les sensibilitats actuals. "En aquest moment hi ha 17 acadèmics i només quatre acadèmiques. Això no té sentit. Cal equilibrar-ho i ho igualarem. A partir de hui podria haver-hi fins i tot onze acadèmiques; la paritat que s'està buscant", ha explicat en els micròfons d'À Punt.

Ferrer, que és acadèmic des de la fundació de la institució el 1998, ha reivindicat els avanços que ha aconseguit l'acadèmia en aquests vint anys, entre els quals ha destacat el fet d'haver amortit algunes batalles lingüístiques i haver assolit una relació més "horitzontal" del valencià respecte del català i la variant balear.

Entre els assumptes pendents, ha destacat la necessitat d'enfortir l'ús social del valencià, la normalització al carrer de la llengua que s'ensenya a les escoles: "Hem progressat, però no vol dir que estem satisfets amb la situació actual. Hem guanyat l'aula, però el pati no el tenim guanyat. L'ús social és el que importa. En el pati la gent també ha de parlar el valencià amb normalitat", ha explicat Ferrer.

L'acadèmic no ha volgut entrar en polèmiques llevat d'una: la controvèrsia sobre l'exigència del valencià com a requisit en les proves d'accés públic, que està en fase de tramitació parlamentària, i que ha rebut una forta contestació per l'oposició. "Per a nosaltres el valencià és un requisit. No cal que una persona ens traduïsca les coses quan estem a casa nostra. Si podem parlar i entendre el castellà, per què els altres no poden parlar i entendre el valencià també?" ha raonat el president de l'AVL.

Ferrer, que no repetirà el càrrec de president que ostenta des de 2011, ha assenyalat entre els pitjors moments de la institució les crítiques contra el diccionari normatiu valencià i pel conveni de col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears per a trobar un corpus de normes lingüístiques comunes. Tanmateix ha rebaixat l'impacte real d'aquesta pressió perquè "quan un creu en una cosa, en el valencià que estima i que ha mamat de sa mare i son pare, aquestes coses no importen".