La primera onada de calor de cada estiu s'avança a un ritme de quatre dies per dècada

La primera onada de calor de l'estiu s'avança cada vegada més en el calendari i ja ho fa a un ritme de quatre dies per dècada, per culpa del canvi climàtic. És el que ha demostrat un estudi impulsat pel departament de Meteorologia i Climatologia del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient per a comprovar si hi ha un impacte de les onades de calor i en l'augment de la temperatura de la mar. L'organisme ha treballat amb dades des del 1985, moment en què es van començar a produir un 90% d'onades de calor.

El director general de Qualitat i Educació Ambiental, Jorge Blanco, ha assenyalat que estos estudis "ajuden a previndre l'acció del canvi climàtic i l'impacte dels fenòmens meteorològics extrems”. Sobretot perquè posen el focus en l'impacte que estes onades de calor tenen en la salut de la població. Hi ha diverses conseqüències, com l'efecte "illa de calor urbana", que s'han convertit en característiques permanents de l'estiu. Blanco ha explicat que analitzar els extrems de calor en el moment present i en el futur "és crucial" per a dissenyar i desenvolupar mesures d'adaptació i poder minimitzar els efectes adversos.

Blanco ha defensat la investigació integrada i multidisciplinària que duu a terme el CEAM, que "combina observacions d'última generació i modelitzacions d'alta resolució". Els estudis tenen en compte els diferents components del sistema climàtic (com el sòl, la vegetació, l'atmosfera i oceà), així com les seues interaccions. També les precipitacions torrencials, la sequera i els episodis de calor extrema, que s'estan convertint en característiques permanents de l'estiu. 

D'altra banda, el grup d'investigació del CEAM realitza un monitoratge continu de les condicions de la mar Mediterrània per a obtindre dades que es publiquen de manera periòdica. D'esta manera, es pot analitzar la temperatura de l'aigua observant l'informe de la climatologia de la Temperatura Superficial de la Mar (TSM) en la conca mediterrània que serveix, també, d'indicador dels efectes del canvi climàtic.