Del pastoreig familiar a les macrogranges de porcs i aus: el repartiment de les explotacions ramaderes a la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana hi ha més presència de granges intensives –també anomenades macrogranges– que extensives o familiars, però també un gran nombre d’explotacions agràries de categories intermèdies, que no es poden ubicar clarament en cap de les dues categories.

Segons dades de la Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Rural i de la Unió de Llauradors i Ramaders, la majoria de granges intensives al territori valencià són de porcs, amb 974 explotacions; en la producció de carn d'au, la nostra autonomia és una potència a l’Estat espanyol en la producció de gallines, d'ous i de pollastres, que sumen 530 granges; les de conill en suposen 150, el mateix nombre que les dedicades a llet de cabra i ovella; 150 estan dedicades a l'engreix de carn de vaca i 26 a produir llet de vaca.

Per altra banda, hi ha 1.225 granges extensives d'ovelles i cabres, 100 dedicades al bou brau i 315 explotacions dedicades a la carn de vaca, que majoritàriament pertanyen a aquesta categoria.

Un exemple d’aquest tipus de granja familiar el trobem en l’explotació ramadera de Juan Benages i el seu fill Jordi, situada a Xert (Baix Maestrat), amb un ramat de 140 ovelles. Juan ha explicat a À Punt Notícies que fa una dècada va canviar el treball de comercial per la professió de pastoreig, en què ha assegurat que és “la ramaderia autèntica”. "Cap pollastre es pot fer en 40 dies, però hui dia s'està fent. Que m'ho expliquen", ha assegurat, en referència a les macrogranges. En el seu negoci, es pot conéixer l’origen i elaboració dels productes, com la llet d'ovella i el formatge, que és el seu segell comercial.

Per contra, cap de les granges intensives amb què À Punt s’ha posat en contacte ha accedit a donar permís per a gravar a les seues instal·lacions.