Oxfam Intermón denuncia que vora mig miler de valencians treballadors viuen en pobresa, 90.000 per no poder pagar la vivenda

Una de les certeses que està quedant palesa en els últims anys és que tindre faena hui dia, un treball remunerat, ja no és garantia d’escapar de la pobresa. Esta constatació, que s’ha convertit en un drama per a moltes famílies i que en estes darreres setmanes ha cristal·litzat en desenes de mobilitzacions socials en defensa del dret a la vivenda, té una radiografia amb números. Un informe elaborat per Oxfam Intermón, sota el títol “Quan treballar no és suficient: l'impacte del cost de l'habitatge en la pobresa laboral”, estima que el cost de l’habitatge —tant del lloguer com de les hipoteques— espenta directament a la pobresa a 770.000 treballadors i treballadores a Espanya, 90.000 a la Comunitat Valenciana. 

Ha confirmat a À Punt les dades la portaveu de justícia socioeconòmica de l’entitat, Ximena Medina, entrevistada este dilluns en Les notícies del matí. Segons ha explicat, al territori valencià s’estima que hi ha vora 357.000 persones que ja viuen en situació de pobresa, però, en incorporar també les despeses generades per la vivenda, la quantitat s’apropa al mig milió. “Durant molt de temps s’entenia que tindre faena permetia tindre una vida digna i eixir de la pobresa, però ara veiem que ja no és suficient”, ha lamentat. 

Medina ha precisat que no existix un perfil únic de família vulnerable, sinó que s’està diversificant i “ja no parlem de la persona marginada”. “La pobresa laboral travessa diferents classes de llar, però es concentra on s’acumulen els salaris baixos, la precarietat laboral, les despeses de criança, la discriminació o els lloguers elevats”, ha resumit. Com a exemples, ha apuntat que es dona amb freqüència en els sectors d’activitats essencials, “on hi ha salaris baixos i poca capacitat de negociació”, com ara els servicis domèstics i de cures, l’agricultura o l’hoteleria. També trobem famílies amb dos adults treballant que no aconseguixen eixir de la pobresa, sobretot si tenen menors a càrrec, perquè “el fet de tindre dos salaris ja no garantix quedar exclòs de l’impacte de la pobresa”, afegix.

Durant molt de temps s’entenia que tindre faena permetia tindre una vida digna i eixir de la pobresa, però ara veiem que ja no és suficientXimena Medina, portaveu de justícia socioeconòmica d'Oxfam Intermón

Per a pal·liar esta situació, des d’Oxfam demanen polítiques públiques de vivenda dirigides a “assegurar l’estabilitat dels inquilins”. Per exemple, ha enumerat la portaveu de l’ens, la renovació dels contractes inclosa en l’últim decret aprovat de vivenda pel Consell de Ministres, la regulació dels preus de lloguer en zones tensionades o el blindatge de les actualitzacions del salari mínim enfront de la inflació per llei. També reclamen reforçar la protecció de les llars amb menors, especialment les monoparentals, o garantir els drets laborals dels treballadors essencials. “La política de vivenda i la laboral són dos cares de la mateixa moneda, han d’avançar juntes”, conclou Medina.