La cap de Meteorologia d'À Punt defén que la dana se sabia des de quatre dies abans: "La magnitud era històrica"

Des de les 20:36 hores de divendres 25 d'octubre, quatre dies abans de la barrancada, la previsió d'una dana amb pluges torrencials i registres històrics va assolir "una alta probabilitat" per als meteoròlegs d'À Punt. Els models anticipaven que el gruix de les precipitacions descarregaria a les capçaleres dels rius i no vora mar i "per tant, el risc de riuades era molt elevat". "La magnitud de l'episodi estava claríssima. Era històric" [...] "Es veia tan clar i era de tant impacte, que avisàrem la direcció perquè es preparara per al que passaria dimarts", ha explicat la cap de Meteorologia, Victòria Rosselló, en la comissió d'investigació de la dana al Congrés. Recordava la programació especial amb què la radiotelevisió pública valenciana va fer seguiment en temps real des de la matinada del 29-O.

Roselló ha explicat que la previsió, "que no havia vist en dècades", anticipava una situació "fora del comú" en els seus trenta anys d'experiència i "extremadament perillosa", segons revelaven els models de meteorologia des de dies abans. I ha defés que la informació que hi havia en obert era suficient per a anticipar l'episodi "amb uns coneixements mínims de geografia". "Es podia preveure amb hores d'antelació, no amb dies, veient el que plovia i el que indicava la xarxa de 800 estacions d'Avamet (l'Associació Valenciana de Meteorologia). Amb esta informació pluviomètrica, qualsevol que tinguera un coneixement mínim de la geografia valenciana sabia que hi hauria una catàstrofe en l'Horta Sud", ha precisat a preguntes de la diputada del PP Sandra Pascual.

"La previsió es complix rigorosament des de la matinada"

"La previsió es complix rigorosament des de la matinada", ha recordat sobre aquell 29 d'octubre en què ha subratllat com un fet "incontestable" i "innegable" el fet que "les dades estaven a l'abast de tot el món" i que eren suficients per a haver pres decisions molts abans. Tant la informació tècnica, com les imatges que emetia À Punt en la televisió i les xarxes socials. "Evidentment, no van vore À Punt aquell dia", ha lamentat, preguntada pel Cecopi.

La cap de Meteorologia ha defés que els avisos rojos de l'Aemet a partir de les 07:36 hores, les inundacions des de la matinada a la Ribera i la catàstrofe d'Utiel ja eren motius suficients per a avisar la població. I que a tot tardar s'hauria d'haver fet a les 17:00 hores, amb una alerta "contundent" perquè venia "un tsunami". "Viure la inacció aquell dia per a tots el que estàvem allà va ser frustrant, terrorífic... No li ho desitge a ningú. La catàstrofe estava servida, sobretot a primera hora de la vesprada", ha recordat.

Qualsevol que tinguera un coneixement mínim de la geografia valenciana sabia que hi hauria una catàstrofe en l'Horta Sud

Ha explicat que a les 14:00, 15:00 hores el seu equip sabia que quedàvem les tres pitjors hores perquè no parava de ploure i ha marcat un moment dramàtic, a les 15:40 hores al barranc de Poio, on la informació de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer evidenciava un augment dramàtic del cabal, que els va fer pensar que podia ser una errada, a falta de validació, però que era "consistent" amb el que estaven veient. Segons ha recordat, el Poio va començar a créixer "exponencialment" a les 17:40 hores fins a assolir un volum "quatre o cinc vegades superior al de l'Ebre", segons veien en les dades en obert del web de la CHX. Malgrat la caiuga de la connexió amb les estacions d'Avamet, amb els satèl·lits i els radars van comprovar que la pluja continuava enquistada a la capçalera dels barrancs i que el risc d'inundacions s'agreujava.

"El drama és que s'oblida el Poio i comença a ploure de manera desproporcionada"

Preguntada pel missatge de la Conferència Hidrològica del Xúquer en què informa que el cabal de Poio estava baixant, Rosselló ha valorat que "la desgràcia sempre és un cúmul de males casualitats", perquè malgrat l'alerta hidrològica vigent des del migdia, "quan hi ha una crescuda 264 metres cúbics per segon", s'informa d'una baixada del cabal posterior. Segons Rosselló, "el drama és que ací s'oblida el [barranc de] Poio, perquè després comença a ploure de manera desproporcionada a primera hora de la vesprada" i el cabal torna a incrementar-se fins a desbordar-se.

La catàstrofe estava servida, sobretot des de primera hora de la vesprada

Rosselló ha repassat, a partir de les dades de la CHX, com des de les 17:45 hores es va produir un creixement exponencial del cabal de Poio cada cinc minuts —passant de 493 m³/s a 1.199 en mitja hora— que anticipava el desastre. "En la part més ampla, el Poio assumix 1.000 m³/s [...] El sensor es mor a les 18:55 hores amb 2,283 m³/s", ha subratllat. "Consultem en la web de la CHX les dades [brutes], que estan a l'abast de qualsevol", ha aclarit sobre esta informació.

Una catàstrofe "inconcebible" amb els mitjans de monitoratge actuals

Rosselló ha valorat la necessitat de revisar tots els protocols davant de la desgràcia, perquè considera "inconcebible" que s'haja produït amb les eines actuals, "no per a previndre, sinó per a saber què està passant, com a mínim per a alertar". També ha raonat la necessitat de fer "pedagogia" per a entendre millor certa la transcendència de certa informació crítica, com el fet que amb un avís roig és imperatiu quedar-se a casa, o el fet que la previsió marca sempre el llindar mínim i no màxim de les precipitacions que cauran.

D'altra banda, ha anticipat que si bé estos fenòmens no són atribuïbles al 100% al canvi climàtic, l'augment de les temperatures pel calfament global i particularment del Mediterrani els farà "més freqüents, adversos i destructius".

El Congrés cita l'assessor del PPCV, Josep Lanuza, i el diputat provincial responsable dels bombers

La intervenció de Rosselló s'ha produït després de la del vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, que ha comparegut amb un discurs en el sentit contrari, defenent la tesi que la Generalitat va fer el que va poder amb la informació de què es disposava, que feia imprevisible la catàstrofe. Esta comissió del Congrés ha citat el 16 de març a l'assessor extern del PPCV Josep Lanuza, que este mateix dilluns, davant de la jutgessa de Catarroja, ha declarat que l'expresident Carlos Mazón va arribar al Palau "al voltant de les 19:30 hores", una versió que contradiu l'oferida pels escortes de l'exmandatari, que la situen més tard.

La mesa de la comissió ha citat el mateix dia a Avelino Mascarell, diputat de Medi Ambient, Prevenció de Riscos Forestals i Desenvolupament Rural de la Diputació de València, qui té cita en el jutjat el 2 de març. Mascarell és el màxim responsable de Consorci Provincial de Bombers i, per tant, dels efectius que vigilaven el barranc de Poio fins que van rebre l'orde de retirar-se'n a primera hora de la vesprada.