Les mentides de la dana van agreujar l'emergència i soscavaren la confiança ciutadana

Un estudi sobre la desinformació durant la fatídica dana del 29-O elaborat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Internacional de València (VIU) conclou que l'"onada de mentides" sorgides aquelles setmanes va agreujar l'emergència i va erosionar la confiança ciutadana en les institucions. La investigació, en este sentit, reflectix que tres de cada quatre d'estos continguts falsos es crearen a propòsit per a enganyar l'audiència i es van difondre per xarxes socials com X, Instagram o WhatsApp. La majoria dels missatges tenien "una càrrega emocional forta, dissenyada per a generar indignació, por o rebuig cap a les institucions", segons han informat este dijous fonts de la UPV.

La recerca està desenvolupada pel professor Germán Llorca-Abad, titular del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la UPV, en col·laboració amb el professor Alberto E. López Carrión, de la VIU, i s'ha publicat recentment en la Revista Mediterrània de Comunicació. Hi analitzen la crisi informativa marcada per la proliferació de rumors, teories conspiratives i notícies falses durant les setmanes posteriors a la dana que va assolar bona part de la província de València. Una desinformació que, asseguren els experts, va condicionar la percepció pública de la tragèdia i va dificultar la resposta institucional.

Mentides amb gran impacte

Els dos professors analitzen 185 notícies publicades entre el 28 d'octubre i el 17 de novembre del 2024 en els diaris nacionals i locals amb més audiència, en què identifiquen 192 falsedats que van circular durant el període crític de la catàstrofe. Entre els continguts més destacats, figura el rumor sobre l'aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia, on s'afirmava falsament que hi havia centenars de cadàvers, una desinformació impulsada per influenciadors i personatges mediàtics que va tindre un gran ressò en plataformes com Instagram o TikTok.

També van proliferar narratives conspiratives que culpaven el govern de destruir preses "construïdes pel franquisme", o que acusaven l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) d'ocultar informació sobre les pluges. En alguns casos, estes falsedats van procedir fins i tot de periodistes o col·laboradors en programes de televisió. De fet, l'anàlisi revela que el 28% d'estes mentides es va originar o difondre des d'entorns periodístics professionals, cosa que planteja dubtes seriosos sobre els filtres editorials en contextos de crisi. Malgrat això, els autors també destaquen el paper d'alguns mitjans que sí que van contribuir a desmentir falsedats, així com el treball de plataformes de verificació.

La instrumentalització política

Una de les aportacions més innovadores de l'estudi és l'aplicació del concepte "diagonalisme", una estratègia comunicativa que, segons els investigadors, va ser especialment visible en la crisi oberta per la dana i que combina discursos d'extrema dreta amb missatges tradicionalment vinculats a l'esquerra, com ara la crítica al poder institucional o a les elits. L'objectiu d'este corrent és connectar amb el malestar ciutadà des de múltiples angles ideològics i aprofitar la incertesa per a reforçar narratives de desconfiança. En la barrancada es va traduir en atacs al govern espanyol, a organismes científics i a ONG com Càritas o Creu Roja. De fet, els resultats apunten l'executiu de Pedro Sánchez i l'Aemet com "els principals afectats" per esta dinàmica de falsedats. "En situacions de catàstrofe, el descrèdit de les institucions s'aprofita per a sembrar el caos informatiu i mobilitzar políticament certs sectors", expliquen els professionals.

A més, els algorismes de les xarxes socials —que prioritzen els continguts més virals, però no necessàriament els més veraços— amplificaren estos missatges i afavoriren la difusió. "Les emocions extremes, com la indignació o la por, són les que més interacció generen. I les faules apel·len precisament a eixes emocions", mostra el treball.

Emergència informativa

L'estudi conclou que és urgent reforçar l'alfabetització mediàtica de la ciutadania, millorar els mecanismes institucionals de resposta informativa i exigir més transparència i responsabilitat a les plataformes digitals. Consideren que, encara que el Govern d'Espanya va activar perfils oficials en xarxes socials per a combatre la desinformació, estos esforços van arribar tard i van tindre un abast limitat, per la qual cosa recomanen protocols àgils de comunicació en emergències i aliances més efectives entre institucions públiques, mitjans de comunicació i organismes de verificació. "Combatre les informacions falses no és només una qüestió de veritat, és també una qüestió de salut pública i cohesió social", sostenen López-Carrión i Llorca-Abad, que avisen: "Si no s'actua amb decisió, la pròxima emergència no sols serà climàtica, sinó també informativa".