Què menjàvem en el paleolític? L'anàlisi dental ho revela

Els càlculs dentals (carrall) acumulats a les dents conten, a través de l’anàlisi de l’ADN, la història dels canvis en l’alimentació i forma de vida durant la prehistòria i com els antics microbiomes orals canviaren al llarg del procés.

Un estudi encapçalat per la Universitat de Pàdua (Itàlia) exposa els resultats de l’anàlisi dels bacteris de la boca de 76 càlculs dentals de la Itàlia prehistòrica.

Les anàlisis d’ADN abasten des del paleolític superior, el neolític i l’edat de coure. Dades comparades amb residus d’aliments microscòpics, també trobats en les restes de carrall, i amb troballes arqueològiques. L’estudi ha permés comparar els microbiomes dels caçadors-recol·lectors del paleolític amb els agricultors del neolític i l'edat de coure en la mateixa zona restringida d’Itàlia.

D’aquesta manera, l’equip va identificar canvis en la dieta: des de la dependència de la caça, passant per la fermentació i la llet i, finalment, la dependència dels carbohidrats d’una dieta basada en l’agricultura.

L’ADN antic procedent del carrall pot utilitzar-se per a proporcionar informació sobre la dieta d’un individu. No obstant això, el microbioma oral és variable i pot veure’s influït per l’ecologia i les condicions de la vida, fet que pot explicar per què l’examen previ dels antics microbiomes orals al llarg de la transició a l’agricultura a Europa ha produït resultats contradictoris.