La mandíbula descoberta a Banyoles va pertànyer al primer sàpiens d'Europa

La mandíbula de Banyoles (Girona), descoberta en una pedrera el 1887, va pertànyer a un individu de la nostra espècie, l’Homo sapiens, i va habitar aquest espai de la península Ibèrica fa de 45.000 a 65.000 anys. Aquest nou descobriment converteix aquestes restes òssies en les més antigues d'Europa atribuïdes a un humà anatòmicament modern.

Així ho determina un estudi publicat en la revista científica especialitzada Journal of Human Evolution, en què han participat científics nord-americans i espanyols, com Juan Luis Arsuaga, director científic del Museu de l'Evolució Humana; Ignacio Martínez, de la Universitat d'Alcalá, i Julià Maroto, de la Universitat de Girona.

Fins ara es pensava que en aquest període de temps Europa estava ocupada exclusivament pels neandertals. Per això, inicialment, la mandíbula de Banyoles la van assignar a aquesta espècie fòssil, a pesar que la morfologia no era la d'un neandertal típic.

En el nou estudi, que utilitza imatges que s'han obtingut per mitjà del TAC, s'han reconstruït en l'ordinador les parts que li falten al fòssil, de manera que han pogut obtindre un model virtual tridimensional. El resultat l'han comparat amb altres fòssils, aprofitant una tècnica coneguda com a morfometria geomètrica. Ara només caldria una comprovació per mitjà d'anàlisi d'ADN antic per a fer definitivament la reassignació taxonòmica (és a dir, el canvi d’espècie).

“No és un neandertal. En quasi tota la morfologia és un humà modern”, ha afirmat Arsuaga. L’investigador ha puntualitzat que “no s'aprecia l'existència d'un mentó, i per això no pot descartar-se que tinga algun avantpassat que fora neandertal”.

Els autors han plantejat posar el TAC i el model 3D de Banyoles a la disposició d'altres investigadors, perquè puguen incloure'ls en futurs estudis comparatius, i així promoure l'accés obert als espècimens fòssils i altres estudis científics.