Macron anuncia que hi haurà una força de pau europea i "desitja" el suport dels EUA

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, ha assegurat que cal mantindre les sancions a Rússia, encara que eliminar-les és una de les exigències que Moscou ha plantejat per a arribar a un acord sobre el conflicte amb Ucraïna. Putin també ha demanat que s’alcen algunes mesures restrictives contra el seu sector agrícola per a fer efectiva una treva amb Ucraïna al mar Negre.

En la cimera a París que ha reunit 31 països disposats a participar en les garanties de seguretat per a Ucraïna, Von der Leyen s’ha manifestat així i ha arribat a dir, fins i tot, que s’ha de “mantindre la pressió sobre Rússia” perquè el que vol Europa, ha dit, “és un acord de pau just i durador.”

Sobre la reunió, en la qual s’ha parlat de la coalició de voluntaris de suport a Ucraïna, la política alemanya ha fet arribar als mitjans de comunicació que s’ha tingut un “ampli debat” sobre “com intensificar el suport a Ucraïna a curt termini, des del punt de vista financer i militar”.

En este sentit, i des de la mateixa cimera, el president francés, Emmanuel Macron, ha assegurat que a Ucraïna hi haurà una força de pau integrada per diversos països europeus i per a la qual “desitja” el suport dels Estats Units.

Macron ha explicat que França i el Regne Unit lideraran conjuntament els esforços europeus en l'eventual força de pau a Ucraïna, igual que altres països europeus als quals no ha nomenat.

Com a part d’este procés, París i Londres enviaran pròximament una missió militara Ucraïna que avaluarà sobre el terreny les possibilitats de desplegament de la força, com a llocs, capacitats o volum. Esta missió militar també estudiarà amb responsables ucraïnesos el disseny de les futures Forces Armades d'eixe país, així com les capacitats tècniques ideals, amb la idea que un exèrcit potent és la millor garantia de seguretat d'Ucraïna enfront de Rússia.

La UE avançarà part dels fons del G7 a Ucraïna

Així mateix, segons ha explicat Von der Leyen, “avançarem la part de la UE dels préstecs del G7 per a Ucraïna", ja que, com ha explicat, considera un “punt clau” el suport a llarg termini a Ucraïna i no només des del punt de vista militar, sinó també financer.

Ha recordat que la Comissió ha proposat una estratègia perquè la UE guanye autonomia en seguretat per al 2030 que preveu inversions en defensa de fins a 800.000 milions d'euros per als estats membres i ha traduït part de la intencionalitat d’eixa xifra en mesures concretes com, per exemple, la pretensió d’aconseguir "adquisicions conjuntes amb Ucraïna; a la Unió Europea, però també en la indústria de defensa ucraïnesa".

Segons ha dit, es tracta de “reforçar la base industrial de defensa d'Ucraïna” i, també, impulsar “una postura creïble de dissuasió i defensa a la Unió Europea”, que haurà de desenvolupar, així mateix, una base industrial militar pròpia.