L'Iran respon a Trump que no negociarà sota ultimàtums mentre creixen les especulacions sobre un alto el foc

Quan falta poc més de dia i mig perquè vença l'ultimàtum del president dels Estats Units, Donald Trump, contra l'Iran perquè reòbriga l'estret d'Ormuz, l'Iran ha respost que no negociaran en estes condicions. La negativa del règim aiatol·là es produïx enmig de les especulacions creixents sobre converses que tindrien lloc en paral·lel per a tancar un possible alto el foc en el conflicte que s'allarga mes i mig. “La negociació no és en absolut compatible amb ultimàtums, crims o amenaces de cometre crims de guerra”, ha assegurat en una roda de premsa este dilluns el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers iranià, Esmaeil Baghaei.

El Comandament de la Força Naval de la Guàrdia Revolucionària (IRGC) ha deixat clar que l'estret d'Ormuz "mai tornarà a ser el que era, especialment per als Estats Units i Israel", després d'informar que la República Islàmica "està ultimant els preparatius operatius del pla anunciat (...) per al nou orde al golf Pèrsic".

Mentrestant, el mitjà estatunidenc Axios ha revelat que els Estats Units, l'Iran i un grup de mediadors regionals estan negociant els termes d'un possible alto el foc de 45 dies que podria conduir a la fi definitiva de la guerra empresa per Washington i Tel-Aviv contra Teheran. El portal, que cita quatre fonts estatunidenques, israelianes i regionals amb coneixement de les converses, assenyala que l'intercanvi s'està fent a través de mediadors pakistanesos, egipcis i turcs, així com mitjançant missatges de text intercanviats entre l'enviat de Trump, Steve Witkoff, i el ministre d'Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi.

Segons expliquen, els mediadors estan discutint amb les parts els termes d'un acord en dos fases. La primera consistiria en un possible alto el foc de 45 dies durant el qual es negociaria la fi definitiva de la guerra. Esta treva temporal podria estendre's si calguera més temps per a les converses, indica una de les fonts. La segona fase consistiria en un acord per a posar fi a la contesa.

Les fonts assenyalen també que els mediadors consideren que la reobertura total d'Ormuz i una solució per a l'urani altament enriquit de l'Iran — ja siga mitjançant l'extracció del país o la dilució— són condicions indispensables per a aconseguir l'acord. Indiquen que les possibilitats d'arribar a una entesa parcial d'alto el foc en les pròximes 48 hores són escasses, però este últim esforç diplomàtic és l'única oportunitat per a evitar una escalada de la guerra que inclouria atacs massius contra la infraestructura civil iraniana i represàlies contra les instal·lacions d'energia i aigua als estats del golf, agrega Axios.

Trump va concedir un termini deu dies a l'Iran per a detindre els atacs. Havia d'acabar este dilluns, però ahir va estendre vint hores més l'ultimàtum, fins dimarts a les 20:00 hores (en la costa est dels Estats Units). El mandatari nord-americà va declarar a Axios diumenge que els Estats Units està "en negociacions profundes" amb l'Iran i que es pot tancar un acord abans que expire el termini dimarts. "Hi ha bones possibilitats, però si no arriben a un acord, ho destruiré tot allà", va afirmar. El mandatari republicà té prevista una nova compareixença este dilluns a la Casa Blanca per a actualitzar la situació.

Dos fonts han indicat a este mitjà que el pla operatiu per a una campanya massiva de bombardejos estatunidencs i israelians contra les instal·lacions energètiques de l'Iran està llest, però recalquen que la pròrroga del termini imposada per Trump tenia com a objectiu brindar una última oportunitat per a aconseguir un acord. I un funcionari estatunidenc ha declarat que la Casa Blanca va presentar la república islàmica diverses propostes en els últims dies, però fins al moment els funcionaris iranians no les han acceptades.

El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit en una entrevista en TVE que ara mateix no veu "una possibilitat real" d'establir una labor de mediació al Pròxim Orient i ha insistit que si els Estats Units i l'Iran no estan clarament involucrats serà "molt difícil" reobrir l'estret d'Ormuz i aconseguir una desescalada.

Nova baixa en la Guàrdia Revolucionària

Al camp de batalla, la màxima institució militar iraniana ha confirmat este dilluns la mort en un atac del cap d'Intel·ligència, Majid Khademi, tal com havia avançat prèviament Israel per boca del ministre de Defensa israelià, Israel Katz. És l'assassinat més recent que hi consta d'un alt càrrec de la república islàmica en la guerra. "El destacat i respectat cap de l'Organització d'Intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària ha aconseguit l'elevat honor del martiri (mort)", ha informat el cos en un comunicat arreplegat per l'agència Tasnim. A Khademi, que ostentava el càrrec de general de divisió, el nomenaren responsable de la Intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària el juny de 2025, després de la mort del predecessor Mohammad Kazemi en el conflicte de l'any passat amb Israel.

Des del començament de l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran el 28 de febrer han perdut la vida en atacs nombrosos alts càrrecs militars, entre ells el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, el general Mohammad Pakpour, o el cap d'Estat Major de les forces armades iranianes, el general Abdolrahim Mousavi. També va ser assassinat el líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, o figures polítiques com Ali Larijani, aleshores secretari del poderós Consell de Seguretat Nacional de la República Islàmica.