L'incendi de Bejís del 2022 va generar 626.000 tones de CO₂, un registre superior a les emissions de València durant un any

Investigadors de l'Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l’Institut de Recursos Naturals de Finlàndia (Luke), han creat una metodologia que permet estimar amb més precisió les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle provocades pels grans incendis forestals mediterranis.

El mètode s'ha aplicat a l'incendi de Bejís del 2022, que va afectar 18.538 hectàrees. Segons l'estudi, el foc va tindre un impacte en l'escalfament global equivalent al de 626.000 tones de diòxid de carboni (CO₂), una quantitat superior a les emissions generades durant un any per la ciutat de València i pròxima al 0,22% de les emissions anuals de gasos d'efecte d'hivernacle d'Espanya. 

El treball, publicat en la revista científica Fire, ha sigut fet per Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victoria Lerma-Arce i José Vicente Oliver-Villanueva, d'ITACA-UPV, juntament amb Mauricio Acuna, de l’institut finlandés. “Els resultats posen de manifest que els incendis no només generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un important impacte climàtic”, assenyala van den Berg, autora principal de l'estudi.

La conseqüència menys visible dels incendis

L’estudi incidix en el fet que quan crema un bosc, part del carboni emmagatzemat durant anys en arbres, arbustos i una altra vegetació s'allibera de nou a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte d'hivernacle. Al mateix temps, la pèrdua de massa forestal pot reduir temporalment la capacitat de l'ecosistema per a absorbir CO₂. “L'escalfament global derivat del canvi climàtic afavorix condicions de major risc d'incendi, mentre que els grans focs poden afegir gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera i reduir temporalment la capacitat d'absorció de carboni dels ecosistemes”, explica Lorenzo-Sáez, investigador d'ITACA-UPV. 

Per això, els autors subratllen la importància d'afrontar els grans incendis no només des de l'extinció, sinó també des de la prevenció, l'adaptació al canvi climàtic i una gestió forestal sostenible.

La diversitat del paisatge mediterrani 

Una de les principals novetats de la investigació és que té en compte la diversitat del paisatge mediterrani. Per a això, la metodologia combina imatges del satèl·lit Sentinel-2 amb informació sobre la quantitat de biomassa existent abans de l'incendi, el tipus de vegetació i la intensitat amb què va cremar cada zona. “A diferència de models que assignen un únic tipus de vegetació a cada superfície, el nou enfocament identifica la coexistència de distints tipus de coberta vegetal dins d'una mateixa zona”, explica Oliver-Villanueva. La informació permet representar de manera més realista paisatges on conviuen coníferes, matoll, vegetació herbàcia i frondosa.

Així mateix, l'estudi demostra que no n'hi ha prou amb conéixer quantes hectàrees s'han cremat per a calcular la petjada climàtica d'un incendi. També cal saber quina vegetació hi havia, quanta biomassa contenia i amb quina intensitat va cremar. “Els resultats de l'incendi de Bejís mostren que, en termes globals, les emissions més grans es van concentrar en les zones afectades amb més gravetat. Les àrees amb afectació alta i moderada-alta van concentrar conjuntament més del 81% de les emissions estimades”, sosté Lerma-Arce.