L'edat d'emancipació de la joventut espanyola s'endarrereix cada vegada més

L'edat d'emancipació a Espanya s'ha anat retardant com a conseqüència de factors culturals i socioeconòmics, com les dificultats d'accés a l'ocupació i la qualitat d'aquest, la major durada de l'etapa formativa, la reducció de la capacitat adquisitiva, o l'elevat cost i les restriccions d'accés a l'habitatge.

Així ho assegura la Fundació BBVA en un estudi que ha analitzat les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'any 2018. Segons aquestes, només un 34,9% de la població de 16 i 34 anys viu independent de la casa del pare o la mare.

Durant els últims anys, la taxa d'emancipació dels joves espanyols ha presentat una tendència decreixent que ha reduït fins en 7 punts el percentatge des de 2008, amb una major incidència en la població entre 20 i 29 anys, com a conseqüència de la crisi econòmica. La crisi ha suposat una reducció de les oportunitats laborals d'aquells que accedien per primera vegada al mercat laboral.

El difícil accés a un treball s'ha sumat a la caiguda dels salaris i la consegüent disminució de la capacitat adquisitiva d'aquest col·lectiu, donant com a resultat les baixes xifres d'emancipació.

I és que la situació laboral i la qualitat de l'ocupació constitueixen factors rellevants per als joves a l'hora de prendre la decisió d'emancipar-se. En conseqüència, per al conjunt d'Espanya, la taxa d'emancipació és major en els joves d'entre 16 i 34 anys que estan ocupats en el mercat de treball (51,4%), enfront d'aquells que es troben en situació de desocupació (31,7%) o d'inactivitat (12,1%). Així mateix, el percentatge de joves que han abandonat la llar familiar difereix en funció de la major o menor estabilitat en l'ocupació: la taxa d'emancipació dels joves assalariats amb contracte indefinit ascendeix al 62% en 2018, mentre que aquest percentatge es redueix al 36,8% en els joves assalariats amb contracte temporal.