L’Albufera s’adapta a Europa: la barca i el barquet treballen per tindre el motor elèctric

Les barques de l'Albufera de València són un fidel reflex de l'evolució de la navegació amb vela llatina al Mediterrani al llarg de la història. Al llac d'aigua dolça més gran d'Espanya hi ha dues embarcacions típiques que han canviat la seua fisonomia segons les necessitats. Són la barca albuferenca i el barquet, que treballen per a adaptar-se a les noves exigències d'Europa.

La tradicional barca albuferenca es caracteritza per la quilla i la possibilitat de col·locar-hi la vela llatina. Pel que fa al barquet, és més xicotet i amb el cul pla. Les dues han fet història perquè a partir d'ara treballen amb l’horitzó de tindre el motor elèctric. 

Joan Aleixandre és l'únic calafater del Palmar. Ara construeix una tradicional barca albuferenca per a la Comunitat de Pescadors del poble, una iniciativa amb un canvi important. “Volem introduir a poc a poc els elèctrics en l'Albufera per tal d’evitar la contaminació i el soroll”, ha assegurat Aleixandre.

L'associació cultural de Vela Llatina l'Alcatí ja fa un any que actua en la implantació del motor elèctric amb bateries d'ió de liti, dissenyat i construït amb tecnologia valenciana. Paco Baixauli, portaveu de l’entitat, ha explicat que l’objectiu és fer les embarcacions més lleugeres i “albuferenques”, “com si foren del segle XIX amb motors del segle XXI”. 

Els motors de dièsel van canviar la fisonomia de les barques albuferenques, ja que els 200 quilos del motor les va fer més culones. “Quan li poses el motor darrere a les embarcacions necessites més caixa perquè si no se'n va cap avall”, ha afegit Baixauli.

Els barquets, els barquetots i les barques albuferenques continuaran construint-se al taller de Joan. L'impuls del motor elèctric i els seus canvis en l'estructura tornarà a reactivar una indústria, el calafat, ara residual. Només el turisme demana el 80% de les noves embarcacions.