L'Albufera ha perdut deu centímetres de profunditat en dos dècades, un procés que s'ha agreujat després de la dana

L'Albufera de València ha acumulat més de dos milions de metres cúbics de sediments en dos dècades, un procés agreujat per la dana del 2024 que també ha impactat directament en la morfologia del llac, la qual cosa li ha fet perdre quasi deu centímetres de profunditat.

Així ho evidencia l'estudi batimètric del 2025 sobre el parc natural de l’Albufera, elaborat per la Generalitat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i que ha presentat este dimarts el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus.

Este diagnòstic actualitzat, que s'ha realitzat després del mesurament de més de 728.000 punts del llac, serà la base tècnica per a prendre mesures que ajuden a mantindre'n “la dinàmica ecològica, la qualitat de l'aigua i les activitats tradicionals”, ha anunciat Martínez Mus. "L'Albufera està canviant”, ha afirmat el conseller, que també ha admés que la pèrdua progressiva de profunditat "s'ha accelerat", fet que obliga a actuar per a garantir “la qualitat de l'aigua, la biodiversitat i les activitats tradicionals com la pesca i la navegació”.

L'informe compara la situació actual del llac amb la batimetria realitzada en el 2003 i millora les mostres de forma exponencial, perquè s'han mesurat més de 728.000 punts enfront dels 76.000 d'aleshores. Les dades confirmen que el fons mitjà s'ha elevat 9,7 centímetres en les dos últimes dècades, dada que representa un increment del 12,89 % respecte dels nivells del 2003 i un volum acumulat estimat de més de 2,16 milions de metres cúbics de sediments dipositats en el llac. Este procés s'ha vist agreujat amb la dana del 2024 i ha provocat una variació en la profunditat de 0,74 metres a 0,66 metres, segons l'informe.

El vicepresident tercer ha subratllat que el full de ruta de la Generalitat s'articula en tres principis: ciència i transparència, prevenció de cara a reacció i corresponsabilitat institucional. I ha destacat la decisió de la comissió mixta de la dana, constituïda juntament amb el govern espanyol, de crear un grup de treball específic per a tractar les actuacions de l'Albufera. Segons ha indicat, en el parc natural i els municipis propers ja s'han invertit cent milions d'euros per a evitar abocaments després de les riuades i, en especial, retirar els residus generats, també els considerats perillosos. “Governar és basar-se en evidències”, ha assenyalat Martínez Mus, alhora que ha defés la necessitat d'anticipar-se a la degradació abans que siga irreversible i ha reforçat la coordinació entre administracions, perquè “l'Albufera no entén de competències administratives, sinó d'equilibri ecològic”.

En este marc, la Conselleria defén inversions en infraestructures hidràuliques que reduïxen arrossegaments de sediments i que aposten per actuacions de restauració en barrancs estratègics, mesures de millora de la qualitat de l'aigua i el seguiment tècnic continu del "vas lacunar", així com la inclusió prioritària dels aiguamolls en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic. També es planteja un dragatge selectiu en els punts que calga amb la base d'esta barimetria, segons un comunicat remés este dimarts per la Generalitat.

Martínez Mus ha incidit en el fet que "protegir l’Albufera és protegir la biodiversitat, les aus migratòries, un paisatge cultural únic i el manteniment de moltes famílies", i ha advertit que després d'este estudi, "sabem que el llac ha acumulat més de dos milions de metres cúbics de sediments en dos dècades, que la morfologia està canviant, que els episodis extrems poden accelerar processos de culminació i que la intervenció pública pot mitigar eixos efectes”.

Sediments i impacte de la dana

Les dades mostren que la taxa mitjana de sedimentació anual se situa en 4,41 mil·límetres per any, en ordes coherents amb registres històrics recents, encara que els episodis extrems acceleren processos que exigixen mesures correctores.

L'estudi indica també que, en l'escenari més desfavorable de nivell mínim del llac, prop de 22 hectàrees—un 0,98 % de la superfície— presenten calat insuficient per a la navegació tradicional, un indicador que reflecteix la tendència de pèrdua progressiva de profunditat. I a més detecta una transformació recent en la consistència del fons després de la riuada del 29 d'octubre del 2024, que va tindre un impacte directe en la morfologia del llac. Identifica aportacions massives de sediments des del sud, especialment des del barranc de Poio.

Tot i això, el conseller ha destacat que la gestió de les comportes de les goles i la coordinació hidràulica van permetre evacuar una part molt significativa d'eixos sediments cap a la mar, mitigant un farcit que podria haver sigut molt més gran.