La cap de l'112 assegura que la delegació del govern espanyol li va demanar que enviara l’ES-Alert a les 18:35 hores del 29-O

La cap de servici d'Emergències de la Generalitat, Inmaculada Piles, ha declarat este dimarts davant de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana que a les 18:35 hores del 29 d’octubre, amb el Cecopi ja constituït, la responsable de Protecció Civil de la delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana li va demanar que enviara el missatge d’alerta ES-Alert a la població. L’enviament, finalment, no es va produir fins a les 20:11 hores.

Segons la testimoni, el cap de la unitat d'anàlisi d'Emergències va enviar un correu a la sala de l’112 amb una proposta de redacció d'eixe missatge. “En paral·lel” i en privat, ella va comentar eixa possibilitat amb una responsable de Protecció Civil de la Delegació del govern espanyol que li va indicar que era “necessari” eixe enviament, per la qual cosa va decidir elevar la proposta al subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, qui li va respondre que ja ho estaven “gestionant”.

Piles ha comparegut este dimarts en la seu judicial de Catarroja en la qual s'instruïx la causa penal per la gestió de la dana i ha detallat que el cap de la unitat d'Anàlisi d'Emergències va plantejar a la sala de l’112 l’enviament del missatge amb una proposta de redacció. A més, ha confirmat a preguntes de les acusacions que aquella no tenia cap dada sobre l'emergència que no tinguera ja el Cecopi.

D’altra banda, ha explicat també que la llavors consellera d'Interior, Salomé Pradas, va tindre dubtes sobre la possibilitat legal d'establir un confinament de la població després de l'experiència de la pandèmia de covid.

Preguntada sobre el motiu pel qual es va obviar, des d'Emergències, l'oferiment d'agents mediambientals —des de la Conselleria de Medi Ambient— per a la vigilància dels llits dels rius, ha assenyalat que eixe oferiment va arribar a través del que es coneix com a “registre departamental” i que no va ser descarregat pel personal d'Emergències fins a l'endemà, 30 d'octubre. Ha explicat també que des de la sala de l'112 s'observava ja al migdia del 29 d'octubre telefonades i incidents en municipis on no plovia, per la qual cosa ella i els seus companys van deduir que els problemes venien “d’aigües amunt”.

Segons la seua declaració, era molt difícil saber el que anava a passar, es treballava amb fenòmens observats i per darrere en tot moment. A preguntes de la defensa de l'exconsellera, esta testimoni ha explicat que haguera esperat un avís especial des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en cas de detectar alguna situació de perill. Ha assenyalat que creu que la CHX té “part de responsabilitat” sobre això i que no va escoltar el president de l’organisme, Miguel Polo, dir res sobre la rambla de Poio, a pesar que estava participant en el Cecopi de manera telemàtica.

Argüeso li va preguntar sobre quina era la millor ruta per a anar a Xàtiva

Durant la declaració, Piles ha llegit els missatges que li va remetre l’aleshores secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, al llarg del dia. En alguns d’ells, li pregunta a la cap de l'112 com dirigir-se des de València a Xàtiva evitant les vies tallades per les fortes pluges. “És per a Presidència”, matissa ell. Una qüestió a què Piles respon que per l’A-7 ja hi ha una via tallada, però que és millor opció que dirigir-se per les carreteres secundàries.

En qualitat de testimoni, l'alt càrrec d'Emergències de major rang que ha declarat en el jutjat ha reconegut que ella va decretar les alertes hidrològiques del riu Magre i el barranc de Poio a les 12:20 hores i que no va tindre constància de la retirada de la zona dels bombers del Consorci Provincial de València.