La jutgessa de la dana investiga si Pradas i Argüeso demanaren ajuda a altres conselleries el 29-O

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal oberta entorn de la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024 ha requerit a diverses conselleries que informen sobre "les sol·licituds de cooperació i de mesures de protecció a la ciutadania" que reberen des de la Conselleria de Justícia, a càrrec aleshores de Salomé Pradas, i des de la Secretaria Autonòmica d'Emergències, en mans d'Emlio Argüeso. També els reclama la resposta donada a estes eventuals peticions.

En una interlocutòria notificada este divendres a les parts, la instructora Nuria Ruiz Tobarra posa el focus de la investigació judicial en les possibles peticions d'ajuda que van poder elevar els dos alts càrrecs encausats. Concretament, el requeriment judicial s'ha remés a les conselleries d'Educació, Agricultura, Servicis Socials i Medi Ambient, amb un termini de cinc dies per a contestar.

La jutgessa argumenta esta nova perquisició, en una resolució feta públic pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la qual explica que "l'evitabilitat de les 230 morts i també de les lesions té com a base l'anàlisi dels avisos a la població i el control de les fonts de risc, la competència dels quals corresponia a les autoritats encarregades de la protecció civil".

En este sentit lamenta que, malgrat el transcurs de la instrucció, el gran nombre de resolucions dictades per l'Audiència Provincial i la ingent prova documental, no sols les defenses, sinó diverses acusacions, particulars i populars, es mostren alienes al marc competencial, a l'Estatut d'Autonomia, a la Llei 13/2010 de la Generalitat Valenciana de protecció civil i gestió d'emergències i al Pla especial davant del risc d'inundacions a la Comunitat Valenciana.

Considera la jutgessa que la posició d'eixes parts obstaculitza el procediment i afig que això és especialment greu quan algunes acusacions, encoratjades per aquells que ni tan sols són part en el procediment, pretenen que la solució, l'enfocament d'este procés, siga analitzar si era procedent declarar l'emergència nacional com a mitjà d'evitació de les 230 defuncions. "Les víctimes no necessitaven el 29 d'octubre de 2024 la declaració d'emergència nacional sinó una acció per part de l'administració autonòmica, que estava capacitada per a actuar, gestionar i coordinar i era competent legalment", ha advertit.

La magistrada continua: "Tota la bastida argumental trontolla, perquè en eixa voluntat de saltar fins a l'administració central, obviant la normativa legal i estatutària, s'omet un escaló superior en l'emergència autonòmica: la declaració d'emergència catastròfica". I afig que la intenció d'eixe "desplaçament competencial" de l'administració autonòmica a la nacional "no seria sinó un reconeixement implícit de la passivitat a l'hora d'afrontar l'emergència".

A manera de resum de la causa, la instructora "recorda, sense ànim d'exhaustivitat", els principis sobre els quals "gravita" la investigació. Així, insistix que "la competència en matèria de protecció civil va correspondre en tot moment a l'administració autonòmica", que "la direcció del Cecopi corresponia a l'exconsellera", que al president li correspon la "direcció i coordinació del Consell", i recorda el rebuig judicial a suposades conductes delictives per part dels màxims responsables de la Conferència Hidrogràfica del Xúquer (CHX), l'Aemet o la delegada del govern, Pilar Bernabé.

I conclou que la Generalitat "tenia tots i cadascun dels instruments a l'abast per a salvaguardar la població, els relatius a la possibilitat d'alertar —sistema ES-Alert—, facultat de comunicar-se amb altres autoritats, difusió pública per múltiples canals, els seus personals i, això és decisiu, els mitjans materials i personals de l'Estat", com a parer d'ella mostren els missatges facilitats per Feijóo.