Directes
Ara en la televisió
LA VESPRADA AMB TU
Ara en la ràdio
LA VESPRADA D'À PUNT

La jutgessa de la dana demanarà a Telegram i WhatsApp els missatges de Cuenca del 29-O

La magistrada rectifica i també accepta reclamar els missatges de WhatsApp del xat d'Emergències, el grup on estaven Cuenca, Pradas i Argüeso

L'excap de gabinet de l'expresident Carlos Mazón José Manuel Cuenca / Jesus Hellin (Europa Press)

La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha informat que tramitarà una orde europea d'investigació a Brussel·les i una comissió rogatòria als Estats Units per a intentar recuperar els missatges de Telegram i WhatsApp que el cap de gabinet de l'expresident de la Generalitat, José Manuel Cuenca, va intercanviar amb diversos càrrecs autonòmics el dia de la dana. La magistrada seguix les indicacions de la Guàrdia Civil, que li va indicar que era l'única via per a accedir a les converses era una orde europea d'investigació. Els intents dels serveis informàtics de la Generalitat de rescatar els missatges del terminal han resultat fins ara infructuosos, després que l'excap de gabinet entregara el terminal formatat, amb la configuració de fàbrica.

Entre les comunicacions que intentarà recuperar també figuren els missatges de WhatsApp del xat d'Emergències. En una resolució emesa este dilluns, la magistrada rectifica la decisió del 29 de gener de no ampliar la investigació sobre les comunicacions de l'excap de gabinet i estima el recurs de l'acusació que exercix Mai Més. Assumint el raonament d'esta part, entén que el consentiment que Cuenca va prestar es pot estendre a este xat, en el qual només figuraven ell i els dos imputats en la causa: l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso.

Rebutgen més actuacions sobre Forata i cita operaris de la presa de Buseo

En una segona interlocutòria, la magistrada ha desestimat la petició d'una acusació particular sobre diligències relatives a la presa de Forata i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), perquè, segons la jutgessa, no existix "cap relació de causalitat amb cap de les defuncions, ni tampoc amb les lesions que s'investiguen" amb esta presa, ja que "no va col·lapsar, no va vessar per coronació, no va patir cap trencament ni va ocasionar el seu funcionament, defunció o cap lesió".

Ruiz Tobarra també acordat citar més testimonis: els policies autonòmics que estaven de servici en el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat el 29 d'octubre del 2024 i dos operaris de la presa de Buseo que hi treballaven els dies 29 i 30 d'octubre del 2024. El desbordament d'esta última presa, l'única sota la gestió de la Generalitat, està relacionada amb les morts a Sot de Chera.

També et pot interessar