El govern accepta les primeres quinze peticions d'indemnització per morts de la repressió tardofranquista

El Govern d’Espanya està estudiant mig centenar de peticions perquè es repare i indemnitze altres tantes persones assassinades o que patiren lesions greus a conseqüència de la repressió franquista entre l'1 de gener de 1968 i el 29 de desembre de 1978 i ha donat llum verda a una quinzena, segons ha avançat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.

Ho ha dit al ple del Congrés durant el debat de convalidació del decret llei pel qual es modifica la llei de memòria democràtica per a donar cobertura a este col·lectiu de víctimes i ampliar el marc temporal d'aplicació fins al 29 de desembre de 1978, data d'entrada en vigor de la Constitució. El ministre ha detallat que la comissió encarregada d'avaluar la concessió d'estes indemnitzacions ja ha rebut unes 50 sol·licituds dels potencials beneficiaris, n'ha estudiat 18 i n'ha acceptat 15, entre les quals hi ha la relativa a Manuel José García Caparrós, assassinat quan tenia 18 anys el 4 de desembre de 1977 durant una manifestació a Màlaga en defensa de l'autonomia d'Andalusia.

Però també s'indemnitzarà els familiars de Víctor Manuel Pérez, que tenia 23 anys quan el van assassinar a Portugalete (Biscaia) en rebre dos trets per l'esquena "pel simple fet de repartir pamflets en suport d'una vaga", i Amador Rey, que el març del 1972 va deixar vídua i tres fills quan, juntament amb el seu company Daniel, els va assassinar la policia franquista durant una vaga a Ferrol (Corunya).

Així mateix, s'ha acceptat la petició de la família d'Ángel Almazán, que va morir a l'hospital el 1976 després de diversos dies d'ingrés pels "cops de culata propinats per agents policials en acabar una manifestació", i el mateix s'ha fet amb la de Juan Gabriel Rodrigo Nafo, mort per la repressió policial de les protestes obreres a Tarragona el març del 1976.

El ministre ha esmentat també el cas de Francisco Javier Núñez Fernández, que, "quan tornava de missa amb la seua filla de tres anys", es va trobar amb la repressió policial contra una manifestació per l'amnistia que se celebrava a Bilbao. Va aconseguir deixar la filla en un portal, però va rebre una dura pallissa de la policia franquista.

"L'endemà, en anar a denunciar els fets, el van torturar, li van fer beure un litre d'oli de ricí i conyac, i va morir 13 dies després a l'hospital", ha recordat el ministre davant la vídua i la filla de Núñez Fernández, presents a l'hemicicle.