La Generalitat proposa que tot el professorat de segon de batxillerat siga servicis mínims en la vaga

La Generalitat proposarà este dimarts als sindicats que tot el professorat de segon de batxillerat siga designat com a servicis mínims en la vaga indefinida convocada des de l’11 de maig, segons han precisat fonts del govern valencià a À Punt.

La Conselleria d’Educació fonamenta la decisió en el propòsit de garantir “una formació adequada” a l’alumnat d’este curs que, a principis de juny, s’enfrontarà a la prova d’accés a la universitat (PAU), la coneguda com a selectivitat. Esta proposta es plantejarà dimarts en una reunió entre la conselleria i els responsables dels sindicats educatius, on s'han de negociar els servicis mínims per a la vaga que arrancarà dilluns que ve, però els sindicats ja han avançat que no l'acceptaran en considerar-la abusiva: "Esta proposta és totalment desmesurada i evidència l'estat de nerviosisme de la Conselleria d'Educació davant de la convocatòria de vaga, i manifesta una manca total de respecte dels drets del professorat", han indicat els sindicats en un comunicat conjunt.

Actualment, hi ha 24.032 alumnes de segon de batxillerat en centres públics, segons han detallat des d’Educació. La conselleria ha adoptat esta decisió perquè l’alumnat dels instituts públics no estiga en desavantatge respecte al dels centres concertats i privats, on estudien 7.913 alumnes este curs, que sí que tenen l’oportunitat de finalitzar el temari, com han exposat des de la conselleria.

Les proves d’accés a la universitat seran els dies 2, 3 i 4 de juny, de manera que les tres últimes setmanes de maig s’aprofiten per a concloure el temari que entra en la PAU, que està acordat des de l’inici del curs. “No rebre classe durant les últimes setmanes lectives suposaria no completar el temari o no solucionar els dubtes sorgits al llarg del curs”, assenyalen fonts d’Educació.

De fet, l'alumnat i diverses organitzacions de famílies han manifestat la seua preocupació perquè la vaga coincidira amb la recta final del curs.

A més, des d’Educació afigen una segona raó: el districte únic del sistema universitari espanyol. “Manté un districte únic i la falta de classes suposarien un clar desavantatge de l’alumnat valencià respecte als estudiants de la resta de l’Estat que, sense haver hagut de patir els efectes de la vaga, podrien ocupar les places a les universitats valencianes”, agreguen.

En esta línia, recorden que, de les 26.800 places adjudicades l’any passat en les universitats públiques, 8.715 són d’alumnat de fora de la Comunitat Valenciana.

Una proposta "clarament abusiva"

Per a l'STEPV, CSIF, CCOO i UGT, la proposta de la Generalitat és "clarament abusiva" perquè afecta “la totalitat del professorat d'una etapa educativa” i perquè "obliga eixe professorat a avaluar l'alumnat, una tasca que no correspon als servicis mínims", segons un comunicat conjunt.

"Si es decreta així, el professorat de segon de batxillerat estarà obligat a impartir el seu horari complet, siga en segon de batxillerat o en qualsevol altre curs de l'ESO. I a més, durant tots els dies que dure la vaga indefinida, independentment de si eixe dia hi ha avaluació o no", han assenyalat.

Consideren que amb eixa mesura "s'està impedint el dret legítim i constitucional a fer vaga". En este sentit, han assegurat que el comité de vaga "rebutja radicalment esta proposta i no dubtarà a impugnar-la de forma cautelaríssima per abusiva si la conselleria decreta finalment estos servicis mínims".