Finlàndia, el país més feliç del món per nové any consecutiu

Les nacions nòrdiques europees —Finlàndia, Islàndia i Dinamarca, per este orde— repetixen enguany com els països més feliços del món, un escalafó en què Costa Rica ascendix al quart lloc i Israel, embarcat en diversos conflictes bèl·lics al mateix temps, puja a l'octau.

L'estudi, que enguany té 272 pàgines, s'elabora des del 2013, i té en compte conceptes com la renda per capita, l'atenció social, l'esperança de vida, la llibertat d'elecció, la percepció de la corrupció i fins i tot la generositat.

Este informe de la felicitat mundial l'elabora l'empresa de dades Gallup amb informació procedent de 147 països, i en les 14 edicions fins ara han sigut els països nòrdics —els esmentats, més Suècia i Noruega— els que any rere any acaparen els llocs de més satisfacció, i entre ells s'escolen alguns convidats.

De fet, la llista dels deu més feliços, que encapçala Finlàndia per nové any consecutiu, està acaparada per països europeus, llevat dels dos casos esmentats de Costa Rica i Israel.

Espanya cau lleugerament enguany fins al lloc 41, per darrere de França, el Regne Unit i Itàlia, i fins i tot per darrere de Kosovo i El Salvador. En el cas espanyol, és cridaner que la seua valoració en el "benestar juvenil" haja baixat de manera brutal en uns pocs anys, i ara està en el lloc 128 dels 136 països avaluats en este concepte.

En el cas dels Estats Units, se situa en el lloc 23.

Enguany, com els anteriors, són països africans i asiàtics els que copen els últims trenta llocs de països més infeliços: l'Afganistan, Sierra Leone i Malawi són, per este ordre, els més mal situats.

Costa Rica es convertix en el primer país llatinoamericà que escala al top 4 de la felicitat —l'any passat va arribar al lloc número 6—, mentre que Mèxic perd dos llocs, del 10 al 12, però es manté en el grup dels països on es viu millor. Segons els criteris de l'informe, la relativa bona classificació dels països llatinoamericans s'explica perquè s'hi mantenen "fortes relacions socials i vincles comunitaris".

El pes de les xarxes socials en la felicitat

Una dada que ressalta l'informe és la diferència intergeneracional a l'hora de percebre la felicitat, com el cas esmentat d'Espanya: "A Nord-amèrica i l'Europa occidental —amb estes paraules comença l'informe— la gent jove és molt menys feliç que fa quinze anys. [...] Molts culpen les xarxes socials per esta caiguda de la felicitat".

No obstant això, el mateix informe rebat parcialment la idea: diu que a la resta del món, també dominat per les xarxes socials, no es repetix este descontentament juvenil, però també reconeix que "l'ús intens de les xarxes proporciona en gran part una explicació".

No és casual que les xarxes socials siguen enguany el centre de l'informe: la influència que tenen en l'aprenentatge dels menors d'edat, les polítiques per a regular-les, la pèrdua de temps resultant de l'ús excessiu de xarxes, les confusions emocionals i un fum d'efectes afegits.