Les famílies fan malabars per a acoblar-se a l’horari d’adaptació en educació infantil

No hi ha dubte que les mares i els pares desitgen que comencen les classes, entre altres coses, per a poder deixar de fer malabarismes amb l'organització familiar. Però si el fill que comença en el col·legi ho fa en els primers cursos d'educació infantil, la cosa es complica. Les primeres setmanes són les del període d'adaptació, amb horaris reduïts i incorporació progressiva i, per tant, cal continuar encaixant les peces del trencaclosques familiar.

L’objectiu final d’aquesta incorporació progressiva és crear un vincle amb la figura de la mestra tutora i l’auxiliar a poc a poc, evitant drames i fent sentir l’alumnat que està en un espai segur, perquè passaran molt de temps en l’escola i amb les mestres, explica Vicent Devís, mestre infantil de l’escola Les Carolines. 

Fent-ho d’aquesta manera, les criatures senten que la família valida la separació perquè han compartit un entorn de joc amb el professorat i la resta de la classe, explica la psicòloga de l’escola, Piedad Alonso. Tot i això, és ben probable que en algun moment hi haja plors, però el professorat està més que preparat per a acompanyar-los en el tràngol. 

Però, mentre que l'alumnat disfruta de l’adaptació progressiva; les mares i els pares han de fer malabarismes per a poder dur-los i passar una estona amb ells a l’escoleta. I hi ha moltes famílies que ho tenen difícil i han de recórrer als iaios, guardar-se una part de les vacances per a aquestes dates o, fins i tot, demanar una excedència. És complicat, però cal fer un esforç per a adaptar-se, ja que per als xiquets i les xiquetes és important tindre aquest suport emocional.