Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
La família Franco, disposada a renunciar als béns de Meirás a un "preu raonable"
L'Advocacia de l'Estat ha reclamat el depòsit judicial dels béns fins que hi haja una sentència definitiva.
L'advocat de la família Franco, Antonio Gil, ha traslladat al jutjat que els seus clients estarien oberts a permetre que els béns que hi ha a l'immoble del Pazo de Meirás (la Corunya) s'hi queden, sempre mitjançant un acord previ "i el pagament d'un preu raonable, encara que siga simbòlic".
El Pazo de Meirás és un edifici construït per l'escriptora Emilia Pardo Bazán, que després va passar a ser la residència d'estiu del dictador Francisco Franco fins a la mort i, posteriorment, de part de la seua descendència.
El setembre de 2020 el jutjat de primera instància número 1 de la Corunya va sentenciar que el Pazo era propietat de l'Estat i va declarar nul·la i sense efecte la "donació personal" de l'immoble a Franco i la seua família: un lliurament que està previst per al 10 de desembre.
Aquest dimecres ha tingut lloc la vista sobre les mesures cautelars amb relació amb el Pazo de Meirás decretades pel mateix jutjat, que obliguen a fer un inventari de tots els béns que s'hi troben dins i prohibeixen a la família traslladar-ne cap fins que ho acorde la jutgessa.
En aquest context, la família Franco, a través del seu lletrat, primer s'han oposat a l'inventari dels béns i després han demanat més temps per a lliurar l'immoble. Ambdues peticions han quedat rebutjades pels demandants. Després d'això, han traslladat a la jutgessa que s'avenen a vendre els béns "per un preu raonable".
L'Estat, per la seua banda, ha reclamat el depòsit judicial dels béns mobles fins que no hi haja una sentència definitiva, petició a la qual s'han adherit la Xunta, els ajuntaments de Sada i la Corunya i la Diputació de la Corunya. Una demanda que es fonamenta que "hi havia dades que ens feien aventurar que anava a haver-hi un buidatge complet", segons l'advocat de l'Estat, Javier Suárez.
La família Franco ha rebutjat aquest argument assegurant que els béns "no van ser objecte de la sentència" i que "la major part de les coses les van posar ells", en paraules de l'advocat.