Directes
Ara en la televisió
COMUNITAT VALENCIANA NATURA VIVA
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR (reemissió)

Educació proposa començar el pròxim curs escolar el 8 de setembre i que concloga el 22 de juny

La Conselleria d'Educació destaca que aquesta proposta de calendari escolar aposta per primera vegada perquè les classes d'Infantil, Primària, ESO, Batxillerat, FP i també les de les escoles oficials d'idiomes acaben el mateix dia

Un professor en una classe buida en una imatge d'arxiu / Paco Santamaria (Efe)

La Conselleria d'Educació ha proposat aquest dilluns a la comunitat educativa que el dijous 8 de setembre comence el curs escolar 2022-2023 per a l'alumnat d'educació infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional, tant en FP bàsica (FPB) com en les titulacions de grau mitjà i superior.

Aquesta proposta de calendari escolar aposta per primera vegada perquè les classes d'infantil, primària, ESO, batxillerat, FP i també les de les escoles oficials d'idiomes (EOI) s'acaben el dijous 22 de juny, segons ha explicat la Conselleria, que han afegit que, igualment, l'alumnat dels programes formatius de qualificació bàsica (PFCB) i el de FPB de segona oportunitat també finalitzarà les classes el dijous 22 de juny.

Tant en el cas dels programes formatius de qualificació bàsica com en el de l'FP bàsica de segona oportunitat, les classes del curs 2022-2023 començaran el dimecres 14 de setembre. Pel que fa a les escoles oficials d'idiomes, les classes arrancaran el dilluns 26 de setembre. Per a la formació de persones adultes (FPA) es proposa l'inici de curs el dilluns 19 de setembre, i la fi, el divendres 16 de juny.

En ensenyaments artístics de música i dansa, elementals i professionals, ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de règim especial es recomana l'inici de les classes el dimecres 21 de setembre, i la fi, el divendres 16 de juny.

En la proposta d'Educació, les vacances de Nadal seran del 23 de desembre al 6 de gener i les de Pasqua del 6 al 17 d'abril.

Cinc festius autonòmics

El curs pròxim tindrà cinc festius de caràcter autonòmic: dimecres 12 d'octubre, dimarts 1 de novembre, dimarts 6 de desembre i dijous 8 de desembre, així com dilluns 1 de maig. Un calendari al qual s'han d'afegir els tres dies que cada ajuntament establirà com a no lectius locals, així com els festius locals, en cas que un o els dos dies que li corresponen a cada municipi se celebren en jornada lectiva.

STEPV rebutja aquest calendari

El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (Stepv) rebutja el calendari. Entre les motivacions que exposa es troba que no hi ha pràcticament temps a setembre per a preparar el curs i perquè malgrat que s’allarguen els dies lectius en secundària i FP no es redueixen les ràtios, ni es milloren les plantilles, ni es redueix la burocràcia. Així ho ha comunicat el sindicat a través d’una nota de premsa després que Educació fera pública la seua proposta.

Argumenten que cinc dies al setembre per a preparar el curs no són prou, ja que enguany cal aplicar els currículums nous derivats de la LOMLOE i les noves assignatures que la Conselleria ha proposat, com Projectes Interdisciplinaris, que estan en plena fase de negociació i encara no s’han publicat en el DOGV.

La nova assignatura de Projectes Interdisciplinaris implica que professorat de diverses especialitats elabore els materials curriculars dels projectes que el centre vulga tirar avant, i des de l’STEPV al·leguen que “a penes tindrà temps de preparar-los”.

El sindicat assegura, a més, que durant el mes de juliol “és difícil preparar el curs següent” perquè s’han de complir tasques de tancament del curs per a les quals la Conselleria demana “una ingent burocràcia”, i altres com formació, estades formatives a l’estranger i oposicions. A més, cal tindre en compte que un 30% de la plantilla no repeteix i aquest professorat no pot començar a preparar materials per al curs següent perquè encara no sap quin serà el seu destí. 

El sindicat també rebutja la proposta de retardar la finalització de l’activitat lectiva de secundària, batxillerat i formació professional perquè consideren que no té cap justificació pedagògica. També perquè “no va acompanyada de cap mesura de millora de les condicions laborals del professorat: ni s’han baixat les ràtios, ni s’han negociat les plantilles docents, ni s’ha reduït la burocràcia com s’ha compromés la Conselleria a fer”. A més, denuncien que tampoc s’ha compensat la pèrdua de poder adquisitiu que pateixen des de fa anys.

Després de “dos anys duríssims de pandèmia en els quals el professorat també ha duplicat les seues jornades de treball” consideren que no és el moment de fer aquest tipus de propostes, sinó de “treballar per a millorar les condicions de treball, que al final són les condicions en què atenem el nostre alumnat i no continuar carregant sobre l'esquena del professorat més i més faena a canvi de res”.