Este dilluns acaba el termini perquè partits i coalicions registren les llistes en les juntes electorals

Els partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors tenen fins a les dotze de la nit d'este dilluns per a presentar les candidatures al Congrés i al Senat per a les eleccions generals del 29 de novembre, unes llistes que es publicaran en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de dimecres 28 d'octubre.

El tancament del termini permetrà esclarir algunes de les incògnites que encara envolten la configuració de les candidatures, entre elles si Vox finalment renuncia a presentar-se en determinades circumscripcions del Senat, com li ha sol·licitat el PP per a evitar la divisió del vot; o com han quedat configurades les llistes de la coalició entre PSOE i Front Ampli per a la cambra alta.

Després del registre de llistes, les juntes electorals provincials disposaran dels dos dies següents per a comunicar les irregularitats apreciades o denunciades en les candidatures, que les formacions polítiques podran esmenar en un termini de 48 hores des de la notificació. Una vegada completada esta revisió, les juntes tindran fins al 2 de novembre per a proclamar les candidatures, que seran publicades en el BOE l'endemà.

Menys coalicions que en els anteriors comicis

Poden presentar candidatures els partits i federacions inscrits en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, així com les coalicions electorals que es van constituir la setmana passada. En esta ocasió, van ser nou, de les quals es presenten exclusivament al Congrés, tres al Senat i altres quatre són d'àmbit autonòmic i concorren a les dos cambres. Als comicis del 2023 va concórrer una dotzena de coalicions: tres d'elles d'àmbit nacional, una del Senat, i huit autonòmiques.

La coalició més destacada per al 29N a la cambra baixa és la de Front Ampli, que encapçala Ada Colau i Emilio Delgado, i que finalment no ha arribat a un acord amb Podem, excepte a les Canàries i Comunitat Valenciana. Per al Senat, la coalició més rellevant és la conformada entre PSOE i Front Ampli en totes les circumscripcions excepte les catalanes, canàries i balears.

Aval per als partits sense representació 

En el cas dels partits, federacions i coalicions que no van obtindre representació en cap de les dos cambres en les anteriors eleccions generals, cal reunir les firmes de, almenys, el 0,1% dels electors inscrits en el cens de cada circumscripció per la qual pretenguen concórrer. Este és el cas, per exemple, de S'ha Acabat la Festa (SALF) de l'eurodiputat Luis Alvise Pérez, i del nou partit Democràcia 21, que s'ha conformat com a coalició amb Ciutadans i UCIN, i que pretén presentar-se a les circumscripcions de Madrid i Barcelona.

També podran presentar llistes les agrupacions d'electors, encara que en el seu cas hauran de comptar amb el suport de, almenys, l'1% dels electors inscrits en el cens de la corresponent circumscripció. Cap elector podrà avalar amb la seua firma més d'una candidatura.

Obligatori presentar llistes cremallera

Un altre dels requisits que hauran de complir les candidatures és el respecte al principi de paritat electoral, que exigix per primera vegada en unes eleccions generals que les llistes al Congrés estiguen integrades per dones i hòmens ordenats de manera alternativa.

Fins ara, la Llei Electoral exigia que les llistes inclogueren almenys un 40% de candidats de cada sexe, sense que cap poguera superar el 60%, una proporció que havia de respectar-se també en cada tram de cinc llocs. No obstant això, la reforma introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, substituïx este sistema per les denominades llistes cremallera per gènere.

Esta composició paritària haurà de respectar-se en el conjunt de les candidatures, sense separar titulars i suplents, i també serà obligatòria quan les candidatures al Senat s'agrupen en llistes. D'esta manera, s'aconseguirà que la composició de totes dos cambres siga pràcticament paritària.