La dieta mediterrània s’associa a un menor deteriorament cognitiu en persones majors

Una investigació en què participa la Unitat d’Epidemiologia de la Nutrició de la Universitat Miguel Hernández d’Elx associa el seguiment de la dieta mediterrània amb una microbiota intestinal més favorable i amb un deteriorament cognitiu més lent en persones majors amb sobrepés o obesitat i amb síndrome metabòlica.

Segons han explicat els investigadors en un comunicat difós per la UMH, seguir un patró de dieta mediterrània és beneficiós per al cor i el metabolisme i, a més, “cada vegada hi ha més evidències que indiquen que també podria ajudar a preservar la funció cognitiva a mesura que avança l’envelliment”. Esta funció inclou capacitats com la memòria, l’atenció, l’aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per a mantindre l’autonomia en la vida quotidiana.

Amb el pas dels anys, estes capacitats poden deteriorar-se de manera progressiva i, en alguns casos, el procés s’accelera fins a desembocar en problemes més greus, com la demència. Comprendre quins factors de l’estil de vida poden ajudar a frenar este declivi és una de les grans qüestions actuals en la investigació sobre envelliment saludable.

“Empremta microbiana” pròpia i beneficiosa

En este treball, l’equip investigador s’ha proposat determinar si la dieta mediterrània deixa una empremta reconeixible en la microbiota intestinal i si, al seu torn, la salut microbiana s’associa amb una evolució cognitiva més favorable.

Per a respondre a esta pregunta, l’estudi ha seguit durant sis anys 746 persones de tots dos sexes, amb una edat mitjana de 65 anys i un alt risc de patir malalties cardiovasculars i metabòliques, com la diabetis. Totes formaven part de l’estudi PREDIMED-PLUS.

Els resultats indiquen que les persones que seguien amb més fidelitat la dieta mediterrània presentaven una microbiota intestinal més saludable i una evolució cognitiva més positiva al llarg del temps.

Un dels aspectes més innovadors del treball és la identificació d’una “empremta microbiana” pròpia d’este patró alimentari. La combinació de les dades sobre els hàbits alimentaris amb l’anàlisi de la microbiota intestinal ha permés definir un nou biomarcador basat en la presència i l’abundància de determinats bacteris associats a la dieta mediterrània. Segons els autors, esta signatura microbiana s’associa amb un deteriorament cognitiu més lent i aporta noves pistes sobre els mecanismes biològics que expliquen els beneficis de la dieta mediterrània per al cervell.

La microbiota intestinal està formada per bilions de bacteris que intervenen en processos clau com la digestió, la immunitat o la producció de substàncies que influeixen en el funcionament de l’organisme. En els últims anys, la investigació ha posat de manifest l’existència de l’anomenat “eix intestí-cervell”, un sistema de comunicació bidireccional mitjançant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i n’afecten el funcionament.