DADES | Llegim menys que la mitjana espanyola, tot i tindre la quarta col·lecció de recursos bibliotecaris més gran

L'omnipresència de les pantalles no ha apagat l'amor per la lectura. Almenys això suggerixen les dades, que mostren que cada vegada llegim més a la Comunitat Valenciana i que són les noves generacions, i especialment les xiques joves, les que tenen bona part de la responsabilitat d'esta tendència. L'altra cara de la moneda, però, és que encara llegim menys que la mitjana espanyola i que, tot i tindre la quarta col·lecció de recursos bibliotecaris més gran del país, estem en la cua nacional pel que fa a espais de lectura públics per habitant.

Segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2025 de la Federació de Gremi d'Editors d'Espanya (FGEE), el 64,4% dels valencians i les valencianes llig llibres en el seu temps lliure, una xifra que se situa per davall de la mitjana espanyola, del 66,2%, i que col·loca la Comunitat com la vuitena autonomia amb l'índex lector més elevat, per darrere de Madrid, el País Basc, Catalunya, Navarra, La Rioja, Aragó i Galícia.

El perfil de l'amant de la lectura: dona i jove

Segons les dades del ministeri, un 59,8% dels homes declara llegir en el temps lliure, un percentatge que puja fins al 72,3% en el cas de les dones. Per franges d'edat, són els més joves els que eleven la mitjana: el 76,9% dels ciutadans d'entre 14 i 24 anys afirma llegir per plaer; un hàbit que només compartix el 58% de les persones majors de 65 anys. Si ens fixem, però, en la quantitat de llibres llegits per persona, la fotografia s'invertix: són les persones jubilades, amb més de 13 llibres a l'any, les que encapçalen el rànquing, per davant dels joves menors de 24 anys, amb 12, i dels que tenen entre 25 i 65 anys, amb menys d'onze.

Entre els motius per a no llegir —o per a no fer-ho tant com es voldria— destaca, per damunt de qualsevol altra raó, la falta de temps per qüestions laborals, d'estudi o de cures: un 42% dels no lectors l'assenyala com a principal barrera. La competència d'altres formes d'oci, com ara les xarxes socials, els servicis de estríming o la televisió, queda en segon lloc, amb un 32,6%, seguida de la falta d'interés, citada pel 20%.

Les dades mostren, a més, diferències rellevants segons el sexe i l'edat. En el cas de les dones, la falta de temps és el factor clarament dominant (51%), mentre que per als homes el motiu principal és la preferència per altres formes d'entreteniment (38%), per davant de la falta de temps (35%). Per edats, la tendència és semblant entre els joves d'entre 14 i 24 anys, els quals al·leguen principalment la preferència per altres entreteniments (39%), seguida de la falta de temps (36%). En canvi, entre les persones d'entre 25 i 65 anys, la falta de temps és amb diferència el factor més citat (47%), mentre que entre les majors de 65, una etapa en què les obligacions laborals desapareixen, la barrera principal és la preferència per altres aficions (34%).

La valenciana té la quarta col·lecció bibliotecària més gran d'Espanya, però més saturació d'espais

Les dades també demostren que les biblioteques han incrementat la popularitat en els últims cinc anys. Segons les dades del Ministeri de Cultura, a la Comunitat Valenciana hi ha 387 biblioteques entre els espais de titularitat universitària, municipal, autonòmica, estatal i d'altre tipus. Això vol dir que hi ha menys d'una biblioteca —concretament, 0,7— per cada 10.000 habitants, una xifra que ascendix a quasi quatre a Extremadura i que supera les dos a Castella-la Manxa. Esta dada, que pot ser indicativa de la pressió a la qual estan sotmesos estos espais d'estudi i lectura, s'explica també per l'elevada dispersió de la població a estes últimes comunitats autònomes. A l'altre extrem se situen regions amb ciutats molt poblades, com ara Catalunya o la Comunitat de Madrid, amb ràtios encara inferiors al de la valenciana.

D'altra banda, amb un total de 8.645.535 recursos bibliotecaris —llibres, material audiovisual i altre tipus de documents—, la Comunitat Valenciana és la quarta autonomia amb la col·lecció més gran d'Espanya, només superada per Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrid.

Més de tres milions de préstecs a l'any, quatre de cada deu, de literatura infantil

Segons l'estadística de biblioteques de la Generalitat Valenciana, l'any 2024 les biblioteques valencianes van prestar un total de 3.124.856 documents. El 63,2% d'estos préstecs, és a dir, 1.976.339, corresponien a llibres per a adults, mentre que el 36,7% restant, uns 1.148.517, eren llibres infantils. La capital, amb 514.512 préstecs, va ser el punt amb més moviment bibliotecari, seguida de l'Horta Sud (318.374), l'Alacantí (276.262), la Plana Alta (199.792) i l'Horta Nord (187.530).