Culla obté el reconeixement de poble més bonic d'Espanya
És una de les quinze noves incorporacions a la llista que ha anunciat l'associació Els Pobles més Bonics d'Espanya.
La localitat de Culla, a l'Alt Maestrat, ha sigut reconeguda com una de les quinze noves incorporacions a la llista que elabora cada any l'associació Els Pobles més Bonics d'Espanya. Així ho ha anunciat l'Ajuntament, que ha dit que el municipi ha superat les "rigoroses auditories per a poder formar part del col·lectiu".
Des del consistori han assenyalat "l'encant especial de la localitat, amb carrers i racons que conserven a la perfecció l'atmosfera de temps remots, que ha sigut un dels principals motius perquè Culla siga mereixedora d'aquest reconeixement", de què diuen que destaca el barri antic perquè es tracta "d'un dels conjunts històrics millor conservats de l'arc mediterrani i declarat bé d'interés cultural en 2004, que ofereix un recorregut per edificis a vessar d'història i carrerons plens de tradició".
Entre els principals atractius de Culla hi ha monuments com l'arc de la Porta Nova, les ruïnes de l'antic castell àrab, amb les restes de les muralles, i l'església parroquial del Salvador i altres edificis com el Graner del Comanador, conegut com la presó, o l'antic hospital.
L'alcalde de Culla, Víctor Fabregat, ha expressat l'orgull dels cullans per rebre aquest títol que suposarà un "reclam turístic de primer nivell que revertirà en noves oportunitats" per al veïnat.
Més llegit
-
Convocades les oposicions per a cobrir 1.959 places de mestres, que per primera vegada s'iniciaran al setembre
-
Ruixats i tempestes a la vista
-
L’associació de víctimes mortals de la dana, al Congrés: “Mazón va anunciar ahir la dimissió, minora això el nostre dolor? Sincerament, no”
-
Investigadors valencians desenvolupen unes partícules per a combatre el càncer que s'autopropulsen i usen la glucosa de combustible
-
El Tribunal Suprem jutja Álvaro García Ortiz en un procés inèdit, el primer a un fiscal general a Espanya
-
El govern espanyol aprova l'Estatut del Becari amb el rebuig de la patronal