El Constitucional tomba l’intent del Consell de salvar les cases de Babilònia de la platja de Guardamar del Segura

El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel president del govern contra l'article 17, la disposició final primera i la disposició addicional quarta de la Llei de les Corts Valencianes 3/2025, de 22 de maig, de protecció i ordenació de la costa valenciana. La sentència, de la qual ha sigut ponent la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, examina l'al·legació de l'Advocacia de l'Estat relativa a les edificacions de la platja de Babilònia, a Guardamar del Segura (Baix Segura), la demolició de la qual havia sigut ordenada per resolucions judicials fermes i estava pendent d'execució.

El Tribunal recorda, en este punt, que el recurs d'inconstitucionalitat té per objecte el control abstracte de les normes i no l'examen de les intencions que s'atribuïsquen al legislador.

La sentència declara inconstitucionals l'article 17 i la disposició final primera, exclusivament quan s'apliquen a béns integrants del domini públic marítim-terrestre.

Després de reconéixer que la Comunitat Valenciana pot protegir els valors culturals, històrics i etnològics dels nuclis urbans situats en el seu litoral, fins i tot quan es troben en terrenys de domini públic marítim-terrestre, advertix que eixa protecció no pot limitar les facultats que corresponen a l'estat sobre estos terrenys.

El problema es planteja per què la llei autonòmica no es limita a reconéixer els valors etnològics d’estos nuclis, sinó que permet aprovar plans especials amb mesures dirigides a la seua conservació. Le smesures de protecció també afecten a grups de 'casetes de la mar' a Xilxes, Moncofa i Nules, a la Plana Baixa.

Segons informa l'alt tribunal en un comunicat, la llei valenciana els incorpora al règim de protecció del patrimoni cultural valencià, del qual es deriven obligacions de conservació i restriccions a la demolició dels immobles protegits.

Quan estes mesures afecten el domini públic marítim-terrestre, poden impedir que l'Estat adopte les actuacions necessàries per a garantir la seua integritat i recuperació, conforme a la legislació de costes.

Per esta raó, el Tribunal els declara inconstitucionals, sense declarar-los nuls. Tots dos preceptes poden continuar aplicant-se en els altres espais del litoral, on la protecció d'estos nuclis no planteja el conflicte competencial apreciat per la sentència.

Inventari de terrenys degradats

D'altra banda, la disposició addicional quarta es declara inconstitucional i nul·la. Eixa norma permet a la Generalitat elaborar un inventari de terrenys degradats, inclosos en el domini públic marítim-terrestre.

El Tribunal considera que esta previsió va més enllà d'una simple recopilació d'informació, perquè atribuïx a l'Administració autonòmica la facultat d'identificar i qualificar terrenys en funció de la seua possible pèrdua de les característiques pròpies del domini públic marítim-terrestre. Amb això envaïx les competències de l'Estat, al qual correspon determinar els terrenys que formen part d’este domini públic i decidir sobre la seua delimitació i eventual desafectació.